Introducció a la sindicació de continguts

La sindicació (o redifusió) de continguts web consisteix en que part del contingut d’una pàgina web es posa a la disposició d’altres llocs o subscriptors individuals mitjançant un canal web, essent el format més habitual l’RSS, tot seguit per l’Atom. Els programes informàtics compatibles amb algun d’aquests estàndards consulten periòdicament un arxiu amb entrades que enllacen amb els articles complets o parcials en el lloc web original. A diferència d’altres mitjans de comunicació, els drets de redifusió de continguts web solen ser gratuïts, i no sol intervenir un contracte entre les parts sinó una llicència de normes d’ús.

Un poc d’història

Amb el sistema tradicional de navegació per Internet, per a un usuari era molt important obtenir els enllaços dels llocs web que li interessaven i emmagatzemar- los d’alguna manera per poder-hi tornar ràpidament. Si es volien seguir els canvis en les pàgines web l’única manera que hi havia era anar visitant de tant en tant la pàgina per comprovar si hi havia novetats.

L’aparició del que es va conèixer com a Web 2.0 va complicar les coses. El Web es va emplenar d’una gran quantitat de blogs i pàgines que publicaven informació, i visitar-les totes per veure si hi havia canvis va passar a requerir molt de temps, tot plegat per visitar pàgines que potser no havien canviat. S’havia d’optimitzar d’alguna manera aquesta tasca.

L’aparició dels sistemes estàndard de sindicació va fer possible obtenir la informació de les actualitzacions d’un lloc web d’una manera estable per mitjà d’una adreça. La sindicació de continguts va canviar la manera com es recupera la informació. Ja no calia anar a buscar la informació: era la informació la que acudia a l’usuari.

Fent servir la sindicació ja no cal que l’usuari visite les pàgines que li interessen per a veure si hi ha canvis perquè si n’hi ha ja els rebrà. Això comporta un estalvi de temps, ja que no caldrà visitar pàgines per descobrir que no hi ha canvis.

Un altre dels avantatges que aporta la sindicació és inherent a XML. A diferència del que passa amb HTML, és fàcil interpretar el contingut de la informació que es rep i, per tant, també serà fàcil poder reutilitzar-ne el contingut per fer-hi altres tasques.

A pesar que la sindicació es veu sovint com un sistema enfocat a detectar novetats en el Web, també s’està fent servir per a mantenir actualitzacions en altres camps. Per exemple, alguns programes d’ordinador fan servir RSS per saber si n’han sortit actualitzacions i d’aquesta manera mantenen els programes actualitzats.

La sindicació de continguts en l’actualitat

En l’actualitat, amb l’eclosió de les xarxes socials i l’aparició d’altres tecnologies, l’ús de la sindicació de continguts amb formats estandards ha disminuit i la redifusió de continguts s’ha centrat en la publicació en xarxes socials i en l’ús d’altres sistemes de comparticions com les API.

No obstant, en el món del podcast, continua usant-se com a forma automàtica de compartir continguts.

Exemple d’ús

Mitjançant un podcatcher podem descarregar els nous podcasts publicats.

En afegir el feed (nom que rep la llista d’elements) ens mostra les novetats que hi ha.

Una vegada afegit ja estem subscrits i el podcatcher ens avisarà de les novetats.