Link Search Menu Expand Document
LMSGI

Llenguatges de marques

  1. Concepte de llenguatge de marques
  2. Avantatges. Necessitat d’ús
  3. Característiques comunes
  4. Identificació d’àmbits d’aplicació
  5. Classificació
    1. Procedimentals i de presentació
      1. Latex: un llenguatge de marcat procedimental
    2. Descriptius o semàntics

Concepte de llenguatge de marques

Un llenguatge de marcat o llenguatge de marques és una forma de codificar un document que, juntament amb el text, incorpora etiquetes o marques que contenen informació addicional sobre l’estructura del text o la seva presentació.

El llenguatge de marques més estès és l’HTML (HyperText Markup Language, llenguatge de marcat d’hipertext), fonament del World Wide Web (xarxa de comunicació d’abast mundial).

Alguns exemples:

HTML 4.0

 <h1>Anatidae</h1>
 <p>
   The family <i>Anatidae</i> includes ducks, geese, and swans,
   but <em>not</em> the closely related screamers.
 </p>

XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<note>
  <to>Tove</to>
  <from>Jani</from>
  <heading>Reminder</heading>
  <body>Don't forget me this weekend!</body>
</note>

Avantatges. Necessitat d’ús

Inicialment els llenguatges de marques es van enfocar a la generació de documents però gràcies als seus avantatges s’ha extès el seu ús envers la definició d’estructures de dades i la compartició d’informació.

Dels avantatges destaquem:

  • La facilitat de creació i lectura.
  • El compliment d’estàndards d’emmagatzematge definits i públics.
  • La incorporació de metadades.
  • La definició de l’estructura de les dades.

Característiques comunes

Els llenguatges de marques han destacat per una sèrie de característiques que els han convertit en els tipus de llenguatges més usats en la informàtica actual per emmagatzemar i representar les dades. Entre les característiques més interessants que ofereixen els llenguatges de marques hi ha:

  • Que es basen en el text pla.
  • Que permeten fer servir metadades.
  • Que són fàcils d’interpretar i processar.
  • Que són fàcils de crear i prou flexibles per representar dades molt diverses.

Les aplicacions d’Internet i molts dels programes d’ordinador que es fan servir habitualment fan servir d’alguna manera o altra algun llenguatge de marques.

Identificació d’àmbits d’aplicació

Quant als àmbits d’aplicació podem definir la següent classificació:

  • Documents en general:
    • Llenguatges descriptius com YAML, EBML.
    • Llenguatges de presentació com RTF, Tex, HTML
    • Llenguatges lleugers com Markdown
  • Tecnologies d’internet:
    • HTML, XHTML, GladeXML, Atom, RSS, WSDL
  • Lleguatges especialitzats:
    • SVG, XMPP, COLLADA

En Lenguaje de marcado trobareu més informació.

Classificació

És complicat fer una classificació dels llenguatges de marques que hi ha però generalment s’accepta que en tenim dos grans grups basant-nos en quin és l’objectiu bàsic del llenguatge de marques:

  • Llenguatges procedimentals i de presentació, orientats a especificar com s’ha de representar la informació.
  • Llenguatges descriptius o semàntics: orientats a descriure l’estructura de les dades que conté. Aquesta és la classificació més acceptada però, com molt sovint passa en l’àmbit de la Informàtica, ens podem trobar llenguatges que tinguin aspectes dels dos grups i permetin tant definir la manera de presentar la informació com definir-ne l’estructura.

Procedimentals i de presentació

En aquests llenguatges el que es fa és indicar de quina manera s’ha de fer la presentació de les dades. Ja sigui per mitjà d’informació per al disseny (marcar negretes, títols, etc.) o de procediments que ha de fer el programari de representació. L’exemple més popular d’aquests llenguatges és l’HTML però n’hi ha molts més: TeX, Wikitext…

En aquests casos els documents ens poden servir per determinar de quina manera es mostrarà el document a qui el llija.

Latex: un llenguatge de marcat procedimental

Per exemple:

\documentclass{article}
\usepackage{graphicx}

\begin{document}

\title{Introduction to \LaTeX{}}
\author{Author's Name}

\maketitle

\begin{abstract}
The abstract text goes here.
\end{abstract}

\section{Introduction}
Here is the text of your introduction.

\begin{equation}
    \label{simple_equation}
    \alpha = \sqrt{ \beta }
\end{equation}

\subsection{Subsection Heading Here}
Write your subsection text here.

\begin{figure}
    \centering
    \includegraphics[width=3.0in]{myfigure}
    \caption{Simulation Results}
    \label{simulationfigure}
\end{figure}

\section{Conclusion}
Write your conclusion here.

\end{document}

Descriptius o semàntics

En aquests llenguatges es descriu quina estructura lògica té el document ignorant de quina manera serà representada en els programes. Només es posen les marques amb l’objectiu de definir les parts que donen estructura al document. L’exemple més important és l’XML però n’hi algun altre que està tenint molt de suport, com per exemple JSON. En el document següent tenim un exemple d’un fitxer de marques que dóna informació sobre persones:

<alumnes>
    <persona>
        <nom>Pere</nom>
        <cognom>Puig</cognom>
    </persona>
    <persona>
        <nom>Manel</nom>
        <cognom>Garcia</cognom>
    </persona>
</alumnes>

Es pot veure clarament que la informació de les marques en el document estableix quin és el contingut de les dades: una llista d’alumnes. Amb un simple cop d’ull resulta fàcil determinar que Pere i Manel són noms i que Puig i Garcia són cognoms. Però per mitjà de la jerarquia de les dades es pot inferir que Pere Puig i Manel Garcia són alumnes ja que tant nom com cognom estan englobats dins de la marca alumnes.

Aquest document mostra quina és l’estructura de les dades que conté i a més aquesta també es pot descobrir tot interpretant les etiquetes el seu contingut semàntic. A partir dels coneixements que es tinguin es dedueix que Pere és el nom d’una persona que és un alumne.

En els darrers anys, s’han desenvolupat diversos llenguatges de marques senzills i poc estandarditzats per permetre als autors crear text formatat a través de navegadors web, com els que s’utilitzen en wikis i en fòrums web. De vegades s’anomenen llenguatges de marcatge lleugers. Markdown i el llenguatge de marques utilitzat per la Viquipèdia en són exemples.

Activitat 1. Exercicis

  1. Compara les diverses possibilitats d’exportació, a l’hora de guardar un document en LibreOffice Writer.

  2. Escriu en un fitxer de text pla el següent:

<h1> encapçalat de nivell 1 </h1>
<h3> encapçalat de nivell 3 </h3>

Obri este fitxer des del navegador. Còm es veu? Canvia-li la extensió del fitxer per html. Canvia la visualització?

  1. Busca en Internet una classificació de llenguatges de marques. Indica 3 exemples de cada tipus indicant el seu ús principal.

  2. Entra en openclipart.org, cerca “8 ball”, descarrega la imatge més senzilla que veges. Obre-la amb l’editor de text. Pots intuir l’esctructura? Mira de canviar el color de la bola des de l’editor (pista: els colors tenen el format: #000000).