Skip navigation

1. Introducció

La capacitat per accedir remotament a arxius i informació en el vostre ordinador a través d’Internet és útil tant per treballar com per jugar. Pot ser útil tant per recuperar un arxiu oblidat a l’ordinador com per permetre a un administrador de sistemes accedir a un servidor i modificar-ne la configuració. També és utilitzat per les companyies per permetre que els seus treballadors accedeixin al seu sistema i així poder utilitzar informació important, ja sigui des de les oficines del client o des de casa seva.

Aquest ús tan diversificat fa que hi hagi moltes tecnologies disponibles per permetre aquest tipus d’accés: des del sistema de fitxers compartit incorporat en la majoria de sistemes operatius fins a eines més específiques desenvolupades per empreses.

L’ús tan divers fa que també hi hagi una gran diversitat de maneres i mitjans d’accedir remotament a informació tal com podeu veure a la figura.1. Per fer front a la diversitat hi ha diferents protocols i eines que permeten tenir accés des d’un portàtil amb connexió WiFi, un telèfon mòbil amb GPRS o una connexió fixa d’Internet.

També val a dir que mentre que gairebé sempre pensem en accés remot a ordinadors o servidors, hi ha un altre tipus d’accés remot que cada cop té més difusió: l’accés remot a dispositius domèstics.

Tal com es pot veure a la figura.2, a una casa podem trobar molts dispositius que es poden controlar remotament. Per exemple, mentre estem de vacances podem connectar remotament algun llum per fer veure que hi ha alguna persona a casa i dissuadir els possibles lladres. Aquesta tecnologia, amb la propera implantació del protocol IPv6 es farà extensible a un nombre encara més elevat i a més tipus de dispositius i electrodomèstics. Encara que s’escapa dels objectius d’aquesta unitat formativa, volíem fer una pinzellada per mostrar que l’accés remot té cada cop més importància i que, en un futur immediat, estarà present en aspectes molt diversos de les nostres vides.

Cal que conegues

  • LAN: Una LAN (de l’anglès local area network o xarxa d’àrea local) és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter “local” o de distància curta, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres i podria arribar a un quilòmetre si es fessin servir repetidors.
  • TELNET: És un protocol que emula un terminal remot per connectar-se a una màquina multiusuari. El seu principal problema és la seguretat.
  • SSH: (Secure SHell) és el nom d’un protocol i del programa que l’implementa, i serveix per accedir a màquines remotes a través de la xarxa. Permet gestionar completament l’ordinador mitjançant l’intèrpret d’ordres.
  • GPRS: És l’acrònim de general packet radio service (servei general de paquets via ràdio). És el sistema que, afegit al GSM, permet la transmissió de paquets de dades no vocals.
  • IPv6: És la versió 6 del protocol d’Internet (IP), un estàndard de nivell de xarxa que s’encarrega de dirigir i encaminar els paquets commutats. Està dissenyat per substituir l’actual IPv4, ja que el seu límit en el nombre d’adreces de xarxa disponibles està començant a restringir el creixement d’Internet (l’elevat increment d’assignacions a zones d’Àsia n’està accelerant l’exhauriment). Actualment, ja hi ha assignades més de 2/3 parts de què disposa. La nova IPv6 permetrà proporcionar als futurs telèfons cel·lulars i mòbils una direcció fixa i pròpia per a cada un d’ells.