1.2. Diferents tipus d'accés remot

Les tasques d’accés i administració remots es poden dur a terme amb mitjans diferents, però sempre estaran condicionats per la xarxa que connecta l’equip que cal administrar amb l’estació on està l’administrador.

La xarxa imposarà condicions de:

• Capacitat: si la connexió no té una amplada de banda suficient no serà pràctic treballar amb una interfície gràfica remota. Com més augmenti el retard en la xarxa més frustrant serà el treball interactiu.
• Seguretat: és obvi que la comunicació entre l’administrador i l’equip remot no ha de ser interceptada per altres usuaris de la xarxa.

Els diferents mitjans d’administració remota es poden classificar en tres categories bàsiques:

• Sessió de treball a la consola
• Sessió de treball amb interfície gràfica
• Client o eina d’administració local

Cada categoria té els seus punts forts i febles. Una sessió de treball a la consola mitjançant SSH, o l’obsolet i insegur Telnet, no exigeix grans capacitats a la xarxa. És el mètode més lleuger i fins i tot es pot utilitzar amb comoditat per administrar màquines molt distants o amb xarxes de capacitat escassa. A més, és relativament senzill automatitzar tasques mitjançant guions de programació per repetir les mateixes operacions en un conjunt de màquines.

L’administració remota amb interfície gràfica permet obrir a l’estació local finestres d’aplicacions que s’executen en el servidor remot. Fins i tot permet veure l’escriptori complet de l’estació remota. Tot i que pot ser un mètode de treball còmode, requereix capacitats de la xarxa que normalment només es troben disponibles dins d’una LAN.

Emprar una eina d’administració local feta a mida, com un assistent per configurar una impressora remota, o genèrica, com un navegador web, intenta conjugar punts forts de les dues tècniques anteriors. En aquest cas l’administrador dialoga amb una aplicació local o una pàgina web i no necessita recordar ordres. A més, donat que la representació gràfica es produeix localment no s’exigeix gran capacitat a la xarxa. El problema de les eines específiques és que es tracta d’un programari que cal instal·lar a cada estació que l’administrador vulgui emprar. Sovint aquesta eina només està disponible per a un sistema operatiu o per a una versió determinada d’aquest. Aquest problema s’obvia amb les interfícies web, ja que un navegador web és un programari comú que es troba en tots els equips. En la taula.1 podeu veure un resum dels principals avantatges i inconvenients.

Mètode d'administració	Avantatges	Inconvenients
Treball a la línia d’ordres	Requisits mínims per a la xarxa. És flexible i es pot automatitzar.	Cal conèixer la sintaxi i recordar les ordres
Interfície gràfica	Visual i flexible. No cal recordar ordres.	Imposa requisits de capacitat a la xarxa
Client local	Visual i flexible. No cal recordar ordres. No consumeix gaires recursos a la xarxa. Si no es tracta d’una interfície web, cal instal·lar programari.

En l'actualitat algunes de les ferramentes d'administració remota més utilitzades són:

• En mode text (línia d'ordres): telnet, Secure Shell (SSH).
• En mode gràfic (interfície gràfica): VNC, Terminal Server.
• Client local (interfícies web): La majoria de dispositius disposen d'un servidor web lleuger que permet la seua configuració. També hi ha aplicacions com Webmin per a servidor basats en Linux.