1. Introducció

Amb l'evolució i l'accés lliure a Internet, un dels principals al·licients que han sorgit és la publicació de pàgines web on es poden emmagatzemar uns continguts força atractius per a nosaltres i que, alhora, poden ser consultats des d'arreu del món per tothom.

Val a dir que, amb la popularització d'Internet, tant empreses com usuaris han vist la necessitat d'establir un punt des d'on anunciar els seus productes, o bé, a títol particular, donar publicitat a les aficions o capacitats personals mitjançant la publicació de pàgines web.

Les pàgines web, en la seva majoria en format HTML, requereixen ser allotjades en màquines que disposin d’espai en disc per emmagatzemar arxius HTML, imatges, blocs de codi o arxius de vídeo en directoris específics i, alhora, han de ser capaces d'entendre tot tipus d'extensió dels arxius que són enviats en tots dos sentits de la comunicació.

Paral·lelament, no podem deixar de banda la importància de les mesures de seguretat davant dels perills existents a Internet. Per aconseguir-ho, les pàgines hauran d'estar dissenyades considerant la incorporació de protocols de comunicació segurs com, per exemple, els desenvolupats amb el protocol segur de transferència d'hipertext (HTTPS, hypertext transfer protocol secure) que utilitzen claus i estratègies de xifrat pròpies de les eines del protocol de capa de connexió segura (SSL, secure sockets layer).

Les màquines que allotgen les pàgines web reben la categoria de servidors web. Des del punt de vista dels servidors, els requeriments més rellevants són l'espai de disc necessari per poder emmagatzemar l'estructura de la pàgina web i una bona connexió de xarxa perquè el consum de la unitat de processament central (CPU, central processing unit) sigui prou baix.

El funcionament dels servidors web és especial ja que, com si es tractés d'una dent de serra, tenen consums de recursos puntuals perquè podem estar un temps sense peticions i, de cop i volta, tenir una allau de peticions. Això fa que els servidors web acostumin a tenir un nombre baix de processos en espera. A mesura que esdevenen necessaris, se'n van arrencant de nous.

Val a dir que no totes les peticions consumeixen el mateix, i, per exemple, aquelles pàgines web que executin programes d’interacció amb l’usuari o requereixin xifrat (HTTPS)  consumeixen més recursos que altres pàgines web amb menys interacció.