Herència

Taula de continguts

1. Conceptes bàsics
2. La paraula reservada extends
3. La paraula reservada final
4. La paraula reservada abstract

Conceptes bàsics

L’herència és un mecanisme de la POO que ens permet definir noves classes sobre la base d’una altra ja existent. Les noves classes que hereten també es coneixen amb el nom de subclasses. La classe de la qual hereten es diu classe base o superclasse.

Per exemple, en la nostra tenda web anem a tenir productes de diferents tipus. En principi hem creat per a manejar-los una classe anomenada Product, amb alguns atributs i un mètode que genera una eixida personalitzada en format HTML del codi.

class Product {
   public string $code;
   public string $name;    
       
   public function show() {
      echo "<p>" . $this->code . "</p>";
   }
}

Aquesta classe és molt útil si l’única informació que tenim dels diferents productes és la que es mostra a dalt. Però, si vols personalitzar la informació que vas a tractar de cada tipus de producte (i emmagatzemar, per exemple per als televisors, les polzades que tenen o la seua tecnologia de fabricació), pots crear noves classes que hereten de Product. Per exemple, TV, Computer, Phone.

class TV extends Product {
    public $size;
    public $technology;
}

La paraula reservada extends

Com pots veure, per a definir una classe que herete d’una altra, simplement has de utilitzar la paraula extends indicant la superclasse.

Els nous objectes que s’instancien a partir de la subclasse són també objectes de la classe base; es pot comprovar utilitzant l’operador instanceof.

$tv = new TV();
if ($tv instanceof Product) {
  // Aquest codi s'executa doncs la condició és certa
        …
}

La nova classe hereta tots els atributs i mètodes públics de la classe base, però no els privats. Si vols crear en la classe base un mètode no visible a l’exterior (com els privats) que s’herete a les subclasses, has d’utilitzar la paraula protected en lloc de private. A més, pots redefinir el comportament dels mètodes existents en la classe base, simplement creant en la subclasse un nou mètode amb el mateix nom.

class TV extends Producte { 
   public $size;
   public $technology;
        
   public function show() {
      print "<p>" . $this->size . " polzades</p>";
   }
}

La paraula reservada final

Existeix una forma d’evitar que les classes heretades puguen redefinir el comportament dels mètodes existents en la superclasse: utilitzar la paraula final.

Si en el nostre exemple haguérem fet:

class Product { 
    public $code; 
    public $name;         
    public $price;
    
    public final function show() {
        print "<p>" . $this->code . "</p>";
    }
}

En aquest cas el mètode show no podria redefinir-se en la classe TV.

També es pot declarar una classe utilitzant final. En aquest cas no podran crear-se classes heretades utilitzant-les com a base.

final class Product {
  ...
}

La paraula reservada abstract

Oposadament al modificador final, existeix també abstract.

S’utilitza de la mateixa forma, tant amb mètodes com amb classes completes, però en lloc de prohibir l’herència, obliga a que s’herete. És a dir, una classe amb el modificador abstract no pot tenir objectes que la instancien, però sí podrà utilitzar-se de classe base i les seues subclasses sí podran utilitzar-se per a instanciar objectes.

abstract class Product {
   ...
}

Un mètode en el qual s’indique abstract, ha de ser redefinit obligatòriament per les subclasses, i no podrà contenir codi.

class Product {
        …
    abstract public function show();
}

Anem a fer una petita modificació en la nostra classe Product. Per a facilitar la creació de nous objectes, crearem un constructor al que se li passarà un array amb els valors dels atributs del nou producte.

class Product {
    public $code;
    public $name;
    public $shortName;
    public $price;
    
    public function show() {
        print "<p>" . $this->code . "</p>";
    }
    public function __construct($row) {
        $this->code = $row['code'];
        $this->name = $row['name'];
        $this->shortName = $row['short_name'];
        $this->price = $row['price'];
    }
}

Què passa ara amb la classe TV, què hereta de Product? Quan crees un nou objecte d’aqueixa classe, es cridarà al constructor de Product? Pots crear un nou constructor específic perquè redefinisca el comportament de la classe base?

Començant per aquesta última pregunta, òbviament pots definir un nou constructor per a les classes heretades que redefinisquen el comportament del que existeix en la classe base, tal com faries amb qualsevol altre mètode. I depenent de si programes o no el constructor en la classe heretada, es cridarà o no automàticament al constructor de la classe base.

En PHP5+, si la classe heretada no té constructor propi, es cridarà automàticament al constructor de la classe base (si existeix). No obstant açò, si la classe heretada defineix el seu propi constructor, hauràs de ser tu el que realitze la crida al constructor de la classe base si ho consideres necessari, utilitzant per a açò la paraula parent i l’operador de resolució d’àmbit.

class TV extends Product {
    public $size;
    public $technology;
    
    public function show() {
        print "<p>" . $this->size . " polzades</p>";
    }
    
    public function __construct($row) {
        parent::__construct($row);
        $this->size = $row['size'];
        $this->technology = $row['technology'];
    }
 }

Ja has vist amb amb anterioritat com s’utilitzava la paraula clau self per a tenir accés a la classe actual. La paraula parent és semblant. En utilitzar parent fas referència a la classe base de la actual, tal com apareix rere extends.

public function __construct(string $title, string $name, string $value);

<label>Nom</label>
<input type="text" value=""  name="nom" />

public function __construct(string $action, string $method ='POST');