Salta el contingut

Gestió d'errors i excepcions

De ben segur que a mesura que has anat resolent exercicis o simplement provant codi, t'has trobat amb errors de programació. Alguns són reconeguts per l'entorn de desenvolupament i pots corregir-los abans d'executar. Altres apareixen al navegador en forma de missatge d'error a l'executar l'script.

A diferència d'altres llenguatges de programació que tenen una gestió d'excepcions més completa PHP manté una gestió d'excepcions lleugera ja que distingeix entre errors i excepcions. Així, mentre no es produisca una excepció o un error fatal l'execució del programa continuarà.

No obstant això, en PHP 7 canvia la majoria dels errors notificats per PHP. En lloc de notificar errors a través de l'mecanisme de notificació d'errors tradicional de PHP 5, la majoria dels errors ara són notificats llançant excepcions Error.

A l'igual que les excepcions normals, les excepcions Error es propagaran fins a arribar al primer bloc catch coincident. Si no hi ha blocs coincidents, serà invocat qualsevol gestor d'excepcions predeterminat definit amb set_exception_handler (), i si no hi hagués cap gestor d'excepcions predeterminat, l'excepció serà convertida en un error fatal i serà gestionada com un error tradicional.

A causa de que la jerarquia d'Error no hereta de Exception, el codi que empre blocs catch (Exception $e) {...} per gestionar excepcions no capturades en PHP 5 trobareu que aquests Errors no són capturats per aquests blocs. Es requereix, per tant, un bloc catch (Error $e) {...} o un gestor set_exception_handler().

Errors

PHP defineix una classificació dels errors que es poden produir en l'execució d'un programa i ofereix mètodes per ajustar el tractament dels mateixos. Per fer referència a cada un dels nivells d'error, PHP defineix una sèrie de constants. Cada nivell s'identifica per una constant. Per exemple, la constant E_NOTICE fa referència a avisos que poden indicar un error en executar el programa, i la constant E_ERROR engloba errors fatals que provoquen que s'interrompa forçosament l'execució.

La llista completa de constants la pots consultar al manual de PHP, on també es descriu el tipus d'errors que representa : http://es.php.net/manual/es/errorfunc.constants.php

Canviar el comportament de PHP

La configuració inicial de com va a tractar-se cada error segons el seu nivell es realitza en php.ini el fitxer de configuració de PHP. Entre els principals paràmetres que pots ajustar estan:

  • error_reporting. Indica quins tipus d'errors es notificaran. El seu valor es forma utilitzant els operadors a nivell de bit per combinar les constants anteriors. El seu valor per defecte és E_ALL & ~ E_NOTICE que indica que es notifiquin tots els errors (E_ALL) excepte els avisos a temps d'execució (E_NOTICE).
  • display_errors. En el seu valor per defecte (On), fa que els missatges s'envien a la sortida estàndard (i per tant es mostrin al navegador). S'ha de desactivar (Off) en els servidors que s'usen per a producció.

Hi ha altres paràmetres que podem utilitzar en php.ini per ajustar el comportament de PHP quan es produeix un error. http://es.php.net/manual/es/errorfunc.configuration.php

Des codi, pots fer servir la funció error_reporting amb les constants anteriors per establir el nivell de notificació en un moment determinat. Per exemple, si en algun lloc del teu codi figura una divisió en la qual hi haja la possibilitat que el divisor siga zero, quan això passe obtindràs un missatge d'error al navegador. Per evitar-ho, pots desactivar la notificació de errors de nivell E_WARNING abans de la divisió i restaurar al seu valor normal a continuació:

error_reporting(E_ALL & ~ E_NOTICE & ~ E_WARNING);
$resultat = $dividend/$divisor;
error_reporting (E_ALL & ~ E_NOTICE);

Notificació d'error en entorns de producció

; PHP comes packaged with two INI files. One that is recommended to be used
; in production environments and one that is recommended to be used in
; development environments.
; php.ini-production contains settings which hold security, performance and
; best practices at its core. But please be aware, these settings may break
; compatibility with older or less security conscience applications. We
; recommending using the production ini in production and testing environments.

; display_errors
;   Default Value: On
;   Development Value: On
;   Production Value: Off

; display_startup_errors
;   Default Value: Off
;   Development Value: On
;   Production Value: Off

; error_reporting
;   Default Value: E_ALL & ~E_NOTICE & ~E_STRICT & ~E_DEPRECATED
;   Development Value: E_ALL
;   Production Value: E_ALL & ~E_DEPRECATED & ~E_STRICT

; html_errors
;   Default Value: On
;   Development Value: On
;   Production value: On

; log_errors
;   Default Value: Off
;   Development Value: On
;   Production Value: On

Gestió global dels errors

En utilitzar la funció error_reporting només controles quin tipus d'errors va a notificar PHP. A vegades pot ser suficient, però per obtenir més control sobre el procés existeix també la possibilitat de gestionar de forma personalitzada els errors. És a dir, pots programar una funció perquè siga la que executa PHP cada vegada que es produeix un error. El nom d'aquesta funció s'indica utilitzant set_error_handler i ha de tenir com a mínim dos paràmetres obligatoris (el nivell de l'error i el missatge descriptiu) i fins tres opcionals amb informació addicional sobre el error (el nom del fitxer en què es produeix, el nombre de línia, i un bolcat de l'estat de les variables en aquest moment).

set_error_handler ("miGestorDeErrores");
$resultat = $dividend / $divisor;
restore_error_handler ();
function miGestorDeErrores ($nivell, $missatge)
{
    switch ($nivell) {
        case E_WARNING:
          echo "Error de tipus WARNING: $missatge. <br />";
          break;
        default:
          echo "Error de tipus no especificat: $ missatge. <br />";
    }
}

La funció restore_error_handler restaura el gestor d'errors original de PHP (més concretament, el que s'estava fent servir abans de la crida a set_error_handler).

ErrorException

Gràcies a la combinació de la classe ErrorException i el mètode set_error_handler podem convertir fàcilment els errors en excepcions de tipus ErrorException:

<?php
function exception_error_handler($severidad, $mensaje, $fichero, $línea) {
    if (!(error_reporting() & $severidad)) {
        // Este código de error no está incluido en error_reporting
        return;
    }
    throw new ErrorException($mensaje, 0, $severidad, $fichero, $línea);
}
set_error_handler("exception_error_handler");

/* Desencadenar la excepción */
strpos();
?>

Excepcions

A partir de la versió 5 es va introduir en PHP un model d'excepcions similar a l'existent en altres llenguatges de programació:

  • El codi susceptible de produir algun error s'introdueix en un bloc try.
  • Quan es produeix algun error, es llança una excepció utilitzant la instrucció throw.
  • Després del bloc try ha d'haver com a mínim un bloc catch encarregat de processar el error.
  • Si un cop acabat el bloc try no s'ha llançat cap excepció, es continua amb la execució en la línia següent al bloc o blocs catch.

Per exemple, per llançar una excepció quan es produeix una divisió per zero podries fer:

try {
   if ($divisor == 0)
      throw new Exception ( "Divisió per zero.");
   $resultat = $dividend/$divisor;
}
catch (Exception $e) {
   echo "S'ha produït el següent error:". $ e-> getMessage ();
}

PHP ofereix una classe base Exception per utilitzar com a gestor d'excepcions. Per llançar una excepció no cal indicar cap paràmetre, encara que de forma opcional es pot passar un missatge d'error (com en l'exemple anterior) i també un codi d'error.

Entre els mètodes que podeu utilitzar amb els objectes de la classe Exception estan:

  • getMessage. Retorna el missatge, en cas que s'hagi posat algun.
  • getCode. Retorna el codi d'error si existeix.

Les funcions internes de PHP i moltes extensions com MySQLi usen el sistema d'errors vist anteriorment. Només les extensions més modernes orientades a objectes, com és el cas de PDO, utilitzen aquest model d'excepcions. En aquest cas, el més comú és que l'extensió definisca els seues propis controladors d'errors heretant de la classe Exception.

Classe ErrorException

Com hem dit abans, utilitzant la classe ErrorException és possible traduir els errors a excepcions.http://es.php.net/manual/es/class.errorexception.php

Concretament, la classe PDO permet definir la fórmula que farà servir quan es produeixi un error, utilitzant l'atribut PDO::ATTR_ERRMODE. Les possibilitats són:

  • PDO::ERRMODE_SILENT. No es fa res quan ocorre un error. És el comportament per defecte.
  • PDO::ERRMODE_WARNING. Genera un error de tipus E_WARNING quan es produeix un error.
  • PDO::ERRMODE_EXCEPTION. Quan es produeix un error llança una excepció utilitzant el gestor propi PDOException.

És a dir, que si vols utilitzar excepcions amb l'extensió PDO, has de configurar la connexió fent:

$dwes-> setAttribute (PDO::ATTR_ERRMODE, PDO::ERRMODE_EXCEPTION);

Per exemple, el següent codi: 

    $dwes = new PDO("mysql:host=localhost;dbname=dwes", "dwes", "abc123.");
    $dwes-> setAttribute (PDO::ATTR_ERRMODE, PDO::ERRMODE_EXCEPTION);
    try {
        $sql = "SELECT * FROM stox";
        $result = $dwes->query ($sql);
        ...
    }
    catch (PDOException $p) {
        echo "Error". $p-> getMessage (). "<br />";
    }

Captura l'excepció que llança PDO a causa de que la taula no existeix. El bloc catch mostra el següent missatge:

Error SQLSTATE [42S02]: Base table or view not found: 1146 Table 'dwes.stox' does not exist

El bloc finally

En PHP 5.5 i posterior, es pot utilitzar un bloc finally després o en lloc dels blocs catch. El codi de dins el bloc finally sempre s'executarà després dels blocs try i catch, independentment que s'haja llançat una excepció o no, i abans que l'execució normal continue.

Com que el contingut del bloc finally sempre s'executa és ideal per a alliberar recursos en cas d'error, com una connexió a base de dades o a la connexió a un servei proporcionats per tercers.

Múltiples catch

És possible afegir més d'un cath de la següent manera:

try {
   ...
} catch (FooException e) {
   ...
} catch (BarException e) {
   ...
} catch (Exception e) {
   ...   
}

A partir de PHP 7.1 també és possible fer-ho així:

try {
   ...
} catch (FooException | BarException | Exception e) {
   ...
}

Ampliant les excepcions

És possible crear excepcions personalitzades heretant de la classe Exception.

class NegativeIdException extends Exception {
  public function __construct($message = null) {
    $this->message = $message ?: 'ID Negatiu.';
    parent::__construct($message);
  }
}

Després l'utilitzarem així:

try {
  $post = new Post(-1, "Hola món", "Aquest és el primer post del blog", new DateTime(), "Vicent");
} catch (NegativeIdException $e) {
    echo "No es pot posar un ID negatiu";
} catch (Exception $e) {
  echo "Excepció desconeguda".  $e->getMessage();
}

Interfície Throwable

Throwable és la interfície base per a qualsevol objecte que puga ser llançat mitjançant una sentència throw en PHP 7, incloent Error i Exception.

Les classes de PHP no poden implementar la interfície Throwable directament, de manera que han d'estendre en el seu lloc Exception.

Aquesta nova interfície té per objectiu unificar les dos tipologies d'exceptions. Tant Exception com Error implementen la interfície Throwable.

Gestió d'errors i excepcions

  1. Modifica les classes Input creades anteriorment perquè en cas que el atribut $name no tinga valor llance una excepció amb el missatge "L'atribut name no pot estar buit".
  2. Captura l'excepció.
  3. Crea una excepció personalitzada ValuesNotFoundException en cas que el paràmetre $values del control InputRadio estiga buit.
  4. Captura l'excepció.
  5. Crea una excepció personalitzada MovieNotFound que es llance en cas que l'identificador $id sol·licitat no trobe cap pel·licula en single-page.php
  6. Captura l'excepció.

Exercicis pràctics

Activitat: Pel·lícules

Objectius

Els objectius de l'activitat són els següents: * Aprendre a crear classes * Instanciar objectes * Accedir a les seues propietats.

Enunciat

  1. Crea la classe Movie en la carpeta src del projecte (cal usar tipat esctricte).
  2. Els atributs seran:
    • id (enter)
    • title (string)
    • tagline (string)
    • releaseDate (DateTime)
    • starsRating (float)
    • poster (string)
  3. Crea els setters i els getters.
  4. La constant de classe POSTER_PATH contindrà la ruta al directori dels posters.
  5. Modifica el projecte de forma que $movies siga un array d’objectes Movie.
  6. Modifica'l també perquè les pàgines index.php i movies.php funcionen correctament

Activitat: Pel·licules II

Objectius

Els objectius de l'activitat són els següents: * Repassar el concepte de paràmetres per referència. * Clonar objectes.

Enunciat

  1. Crea una pel·lícula copiant-la (=) de la darrera pel·lícula de l'array.
  2. Comprova en movies.php que s'ha insertat i que tenen les mateixes dades.
  3. Ara canvia el títol de la còpia afegint-li "(Còpia)" al títol que tenía. Per exemple si el títol era "Ava" ara serà "Ava (còpia)".
  4. Comprova en movies.php que s'ha insertat i que és diferent a l'original. Tenen les mateixes dades? Per què?
  5. Repassa els apunts i soluciona-ho.

Activitat: Pel·lícules III

Objectius

Els objectius de l'activitat són els següents: * Seguir construint el projecte. * Treballar amb objectes.

Enunciat

  1. El títol de la pel·licula serà un enllaç a single-page.php?id=[atribut id de la pel·lícula].
  2. La pàgina single-page.php mostrarà les dades de la pel·licula que tinga l'id que s'ha passat pel querystring.
  3. Post usar array_filter per trobar l'objecte que té l'id indicat.

Activitat 4.2: Herència

Objectius

Els objectius de l'activitat són els següents: * Treballar l'herència. * Treballar amb classes abstractes

Enunciat

Anem a crear una sèrie de classes per mostrar camps de formulari.

Pots incloure'ls al projecte en src/utils o crear-les a banda en la carpeta activitat4 en l'arrel del projecte.

Crea la classe abstracta Input que tindrà les propietats: * title, serà el text que apareix com a etiqueta de camp. * name, serà el atribut name del camp. * value, serà el valor a mostrar si hi ha. * type , serà el tipus de camp, el valor per defecte serà 'text' i es modificarà internament en les subclasses ($this->type=??).

El constructor serà 

public function __construct(string $title, string $name, string $value);

Tindrà un mètode generateHTML() que no tindrà paràmetres i tornarà un string amb l'HTML que representa el camp.

Per exemple: 

<label>Nom</label>
<input type="text" value=""  name="nom" />

A continuació crea les classes InputText, InputEmail (type=email), InputTel(type=tel), que hereten de la classe abstracta i usa-les per a crear un formulari en els camps * Nom * Cogonms * Correu electrònic * Telèfon fixe * Telèfon mòbil. * Enviar (pots implementar la classe InputSubmit o escriure'l directament en HTML.

La pàgina de resposta mostrarà els valors enviats pel formulari.

Activitat 4.3: Herència (i 2)

{:.no_toc .nocount}

Objectius

{:.no_toc .nocount} Els objectius de l'activitat són els següents: * Treballar l'herència. * Treballar amb classes abstractes * Treballar el polimorfisme

Enunciat

{:.no_toc .nocount}

Anem a crear una sèrie de classes per mostrar camps de formulari.

Pots incloure'ls al projecte en src/utils o crear-les a banda en la carpeta activitat4 en l'arrel del projecte.

Crea les classes InputRange i InputRadio que heretaran de la classe abstracta però que tindran el constructor i els atributs diferents. Afig als camps ja existents els camps:

  • Edat (de tipus range, 40 serà el valor per defecte)
  • Sexe (de tipus radio amb el sexe)

Crea la classe Form que representarà un formulari HTML.

El constructor serà 

public function __construct(string $action, string $method ='POST');

Tindrà una propietat pública $elements que serà un array d'objectes Input. Un mètode Form::add(Input $input) que afegirà elements a l'array.

Tindrà també altres dos mètodes Form::generateStartHTML() que generarà l'etiqueta <form...> i Form::generaEndHTML() que generarà l'etiqueta de tancament </form>

Crea un objecte Form i afig mitjançant el mètode add els elements ja existents i mostra el formulari.

La pàgina de resposta mostrarà els valors enviats pel formulari.

Activitat 4.4: Interfície IControl

Objectius

Els objectius de l'activitat són els següents: * Crear interfícies. * Treballar amb classes abstractes * Treballar el polimorfisme

Enunciat

{:.no_toc .nocount}

Crea una nova classe Textarea semblant a la classe Input que generarà un camp textarea de formulari.

Podrem afegir objectes Textarea mitjançant el mètode Form::add()?;

Crea la interfície IControl:

interface IControl {
    public function render(): string;
}
Totes les classes creades implementaran eixa interfície.

Modifica Form::add() perquè admeta paràmetres de tipus IControl.

Implementa en la classe Form la interfície Countable.

Després mitjançant la funció count() mostra el número total d'elements del formulari.

Bibliografia

{: .no_toc }

  • José Luis Comesaña.  Apuntes de formación a distancia del módulo «Desarrollo web en entorno servidor» del CFGS DAW, elaborados y licenciados por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [en línia]. 2012 [data de consulta: 13 de setembre de 2019]. Disponible en \<https://github.com/statickidz/TemarioDAW/tree/master/DWES>
  • Antonio López. Learning PHP 7. Packt Publishing (29 de marzo de 2016) .