El llenguatge PHP

Objectius

Conèixer la sintaxi bàsica de PHP i les noves característiques de PHP 7.
Entendre com s'integren PHP i HTML.
Descriure els tipus de dades existents en PHP.
Fer servir les estructures de control bàsiques.
Aprendre a utilitzar els arrays associatius.
Conèixer els mecanismes de pas de paràmetres a un script.
Processar i validar formularis
Incloure fitxers

Introducció

Acrònim de Personal Home Page
Llenguatge de propòsit general, encara que el seu fort és el desenvolupament web.
Sintaxi similar a C / Java
El codi s'executa en el servidor (en Apache mitjançant mod_php)
El client rep el resultat generat després d'interpretar el codi al servidor.
El codi s'emmagatzema en arxiu amb extensió .php.

L'última versió és la 8.0, de novembre de 2020 (i en breu tindrem la versió 8.1). La versió 7.0 va sortir al desembre de 2015. A més de nombroses noves funcionalitats que anirem veient durant el curs, té més de dues vegades millor rendiment que PHP5.

PHP 7.4

Nosaltres farem ús de la versió 7.4 de PHP

La seva documentació és extensa i està traduïda: https://www.php.net/manual/es/.

Funcionament i estructura bàsica

El nostre primer codi PHP

El codi PHP sempre va entre els simbolos <?php i ?>.
Les instruccions PHP acaben sempre amb ;.
Per a generar codi HTML des de PHP podem utilitzar el mètode echo passant-li el text del codi que volem generar.
El codi pot anar entre les etiquetes d'HTML.

<html>
<head></head>
<body>
    <h1><?php echo "Hola món" ?></h1>
<body>

També podem utilitzar l'etiqueta <?= fa el echo al mateix temps.

<html>
<head></head>
<body>
    <h1><?= "Hola món" ?></h1>
<body>

Comentaris

De bloc entre /* i */.
De linea, començant per // o per #.

Codi incrustat

El documents que contenen codi PHP s'han d'anomenar amb l'extensió .php

Variables i tipus de dades

Una de les característiques de php és que és un llenguatge no fortament tipat. De fet no cal declarar la variable ni indicar el tipus de dades si la declare. Encara que si volem codi de qualitat ho hauriem de fer.

Declaració

Els noms de les variables sempre comencen per $
Després del $ els noms de les variables han d'anar seguits per una lletra o el caràcter _ i poden contenir també números.
No és necessari declarar una variable ni especificar-li un tipus (sencer, cadena,...) concret.

Per crear una variable que continga el text a generar i mostrar-la:

<html>
<head></head>
<body>
    <h1>
    <?php 
        $salutacio = "Hola món";
        echo $salutacio; 
    ?>
    </h1>
<body>

Tipus de les variables

El tipus de la variable es decideix en funció del context en què s'utilitze.
En assignar-li el valor 7, la variable és de tipus “sencer”

$la_meua_variable = 7;  // ara és un número
$la_meua_variable = "set"; // ara és cadena

Si li canviem el contingut passa a ser de tipus “cadena”

Variable no inicialitzades

Si s'intenta utilitzar una variable abans d'assignar-li un valor, es genera un error de tipus E_NOTICE però no s'interromp l'execució de l'script. L'eixida mostrarà un avís cada volta que s'intente.

Tipus de dades en PHP

booleà (boolean). Els seus possibles valors són true i false. A més, qualsevol nombre enter es considera com true, excepte el 0 que és false.
sencer (integer). Qualsevol nombre sense decimals. Es poden representar en format decimal, octal (començant per un 0), o hexadecimal (començant per 0x).
real (float). Qualsevol nombre amb decimals. Es poden representar també en notació científica.
cadena (string). Conjunts de caràcters delimitats per cometes simples o dobles.
vector (array). Conjunt de variables del mateix tipus ordenades.
Objecte (object). Utilitzat per les instàncies de classes.
null. És un tipus de dades especial, que s'usa per a indicar que la variable no té valor. (http://php.net/manual/es/language.types.null.php)

Àmbit de les variables

L'àmbit d'una variable indica quina és la part del codi en què dita variable és accessible.

Una variable declarada en un fitxer de PHP està disponible en eixe fitxer i en els que incloguen.

Les funcions definixen un àmbit local, separat de la resta del codi. No obstant, es poden definir variables globlals amb la paraula reservada global, encara que no són aconsellables.

$a = 1; /* global scope */ 

function test()
{ 
    echo $a; /* reference to local scope variable */ 
} 

test(); // ""


function test2()
{ 
    global $a;  /* reference to global scope variable */ 
    echo $a; 
} 

test2(); // 1

Variables predefinides

Són variables internes predefinides de PHP que poden usar-se des de qualsevol àmbit. Es tracta d'arrays associatius que contenen un conjunt de valors.

$_SERVER. Conté informació sobre l'entorn del servidor web i d'execució.
$_GET, $_POST i $_COOKIE contenen les variables que s'han passat al script actual utilitzant, respectivament, els mètodes GET (paràmetres en la URL), HTTP POST i Cookies HTTP
$_REQUEST junta en un solament el contingut dels tres *arrays anteriors, $_GET, $_POST i $_COOKIE.
$_ENV conté les variables que es puguen haver passat a PHP des de l'entorn en què s'executa.
$_FILES conté els fitxers que es puguen haver pujat al servidor utilitzant el mètode POST.
$_SESSION conté les variables de sessió disponibles per al guió actual.

http://es.php.net/manual/es/language.variables.superglobals.php

Constants

Per a definir constants s'utilitza define(), que reb el nom de la constant i el valor que li volem donar. També podem user la paraula reservada const.

const PI = 3.1415927
define("PI", 3.1415927)

És una convenció utilitzar identificadors en majúscules per a les constants.

Operadors

Arimètics

Exemple	Nom	Resultat
`+$a`	Identidat	Conversió de `$a` a `int` o `float` segons el cas.
`-$a`	Negació	Oposat de `$a`.
`$a + $b`	Suma	Suma de `$a` i `$b`.
`$a - $b`	Resta	Diferència de `$a` i `$b`.
`$a * $b`	Multiplicació	Producte de `$a` i `$b`.
`$a / $b`	Divisió	Quocient de `$a` i `$b`.
`$a % $b`	Módul / Residu	Residu de `$a` dividit per `$b`.
`$a ** $b`	Potència	Resultat de `$a` elevat a `$b`. PHP >= 5.6.

En el caso de cadenas, si queremos concatenarlas, se utiliza el operador .:

$x = 33;
$y = 11;
$z = $x + $y;
echo "La suma de 33 y 11 es ".44."<br />";
echo "La suma de ".$x." y ".$y." es ".(33 + 11)."<br />";
echo "La suma de ".$x." y ".$y." es ".$z."<br />";

Realment en lloc de concatenar cadenas con variables, podem imprimir-les directament ja que s'expandeixen automàticament:

echo "La suma de $x y $y es $z <br />";

En ocasions, necesitem envoltar el nom de la variable entre claus per poder un més text al resultat:

$color = "rojo";
echo "El plural de $color el ${color}s";
?>

Més endavant estudiarem algunes funcions per al tractament de cadenes.

Comparació

Exemple	Nom	Resultat
`$a == $b`	Igual	`true` si `$a` és igual a `$b` després de la conversió de tipus.
`$a === $b`	Idèntic, Comparació estricta	`true` si `$a` és igual a `$b`, i són del mateix tipus de dada.
`$a != $b`, `$a <> $b`	Diferent	`true` si `$a` no és igual a `$b` després de la conversió de tipus.
`$a !== $b`	No idèntic	`true` si `$a` no és igual a `$b`, o si no són del mateix tipus.
`$a < $b`	Menor que	`true` si `$a` és estrictament menor que `$b`.
`$a > $b`	Major que	`true` si `$a` és estrictament major que `$b`.
`$a <= $b`	Menor o igual que	`true` si `$a` és menor o igual que `$b`.
`$a >= $b`	Major o igual que	`true` si `$a` és major o igual que `$b`.
`$a <=> $b`	Nau espacial	Torna `-1`, `0` o `1` quan `$a` és respectivamente menor, igual, o major que `$b`. PHP >= 7.
`$a ?? $b ?? $c`	Fusión de null	El primer operano d'esquerra a dreta que existisca i no siga `null`. `null` si no hi ha valors definits i no són `null`. PHP >= 7.

Lògics

Exemple	Nom	Resultat
`$a and $b`, `$a && $b`	And (i)	`true` si tant `$a` com `$b` són `true`.
`$a or $b`, `$a \|\| $b`	Or (o inclusiu)	`true` si qualsevol de `$a` o `$b` és `true`.
`$a xor $b`	Xor (o exclusiu)	`true` si `$a` o `$b` és `true`, pero no ambdós.
`!$a`	Not (no)	`true` si `$a` no és `true`.

Assignació

Exemple	Nom	Resultat
`$a = $b`	Assignació	Assigna a `$a` el valor de `$b`
`$a += $b`	Assignació de la suma	Le suma a `$a` el valor de `$b`. Equivalent a `$a = $a + $b`
`$a -= $b`	Assignació de la resta	Le resta a `$a` el valor de `$b`. Equivalent a `$a = $a - $b`
`$a *= $b`	Assignació del producte	Assigna a `$a` el producto de `$a` por `$b`. Equivalent a `$a = $a * $b`
`$a /= $b`	Assignació de la divisió	Assigna a `$a` el quocient de `$a` entre `$b`. Equivalent a `$a = $a / $b`
`$a %= $b`	Assignació del residu	Assigna a `$a` el residu de dividir `$a` entre `$b`. Equivalent a `$a = $a % $b`
`$a .= $b`	Concatenació	Concatena a `$a` la cadena `$b`. Equivalent a `$a = $a . $b`
`$a++`	Increment	Incrementa `$a` en una unitat. Equivalent a `$a = $a + 1`
`$a--`	Decrement	Decrementa `$a` en una unitat. Equivalent a `$a = $a - 1`

Prioritat dels operadors

Recorda la prioritat. Primer els parèntesis, després la negació (!), productes/divisions, sumes/restes, comparacions, lògics i finalment es realitza l'assignació. Més informació a https://www.php.net/manual/es/language.operators.precedence.php

Autoavaluació

Si $a=5 i $b=4, esbrina el valor de $c si $c = $a*2 > $b+5 && !($b<>4)

Estructures de control de flux

Les instruccions de control de flux en PHP funcionen exactament igual que en altres llenguatges de programació.
Les més habituals són:
Condicionals: if, if else, switch
Bucles: while, do while, for

seguint les estructures:

if (condició) {
    // instruccions
}
else {
    // instruccions
}

switch ($variable) {
    case valor:
        //instruccio1
        break;
    case valor:
        //instruccio1
        break;
    default:
        //instruccio1
}

while (condició) {
    //instruccions
}

do {
    //instruccions
} while (condició);

for ($i=1;$i<10;$i++){
    //instruccions
}

http://php.net/manual/es/language.control-structures.php

Expansió de variables

Podem introduir una variable dins d'un text sempre que usem les cometes dobles per a delimitar el text. Açò farà que el contingut de la variable s'expandisca i es concatene amb el text existent en la cadena.

echo "<p>Mòdul: $module</p>"

A voltes, és necessari envoltar-la entre claus

echo "<p>Mòdul: {$module}DAW</p>"

Si no posàrem les claus l'intèrpret cercaria una variable que es cride $moduleDAW

Maneig de cadenes de text

Podem utilitzar tant cometes simples com a cometes dobles.
Per a concatenar cadenes utilitzarem l'operador punt (.)

$fullName = $name.' '.$surname;

Més informació en funcions de cadena

Maneig de dates

Funció `time()`

En PHP les dates s'emmagatzemen com a números enters. La funció time() retorna el nombre de segons transcorreguts des de l'1 de gener de 1970 (instant conegut com a època Unix). A aquesta forma d'expressar data i hora se li denomina timestamp.

Funció `date()`

date (string $format [, int $timestamp=time()]): string

La funció date retorna una cadena formatada segons els codi de format. Si no li passem la variable timestamp ens retorna la cadena formatada per a la data i l'hora actual.

Els codis de format més habituals per a la funció date són:

CODI	DESCRIPCIÓ
a	am o pm
A	AM o PM
d	Dia del mes amb zeros
D	Abreviatura del dia de la setmana (en anglès)
F	Nom del mes (en anglès)
h	Hora en format 1-12
H	Hora en format 0-23
i	Minuts
j	Dia del mes sense zeros
l	Dia de la setmana
m	Número de mes (1-12)
M	Abreviatura del mes (en anglès)
s	Segons
y	Any amb 2 dígits
Y	Any amb 4 dígits
z	Dia de l'any (1-365)

La informació completa la pots trobar en el manual oficial de PHP: date

Suposant que hui és 15 de setembre de 2019 i les 19 hores 20 minuts i 23 segons et mostrem alguns exemples:

date("d-m-Y"); // 15-09-2019
date("H:i:s");  //  19:20:23
date("Y"); // 2019
date("YmdHis"); // 20190915192023
date("d/m/y H:i a"); // 15/09/19 19:20 pm
date("d-m-Y H:i", time()); // Moment actual

Funció `mktime(hora, min, seg, mes, dia, any)`

La funció mktime permet obtenir la marca de temps Unix (timestamp) d'una data.

Per exemple:

$data = mktime(0, 0, 0, 1, 1,2020);
echo date('d-m-Y', $data); // mostrarà 01-01-2020

Més informació en https://www.php.net/manual/es/function.mktime.php

Una altra forma de crear dates és mitjançant la funció strtotime() on podem indicar les dates mitjançant una cadena de text. Per exemple:

// posarem la data en el format any-mes-dia per a evitar confusions.
$date = strtotime("2020-01-01");

Operar amb dates

Com hem dit al principi les dates s'emmagatzemen com a enters on cada unitat representa un segon. Així podem sumar i restar dates (timestamp) per a afegir, llevar o calcular diferències entre ells.

Per exemple, per poder determinar els dies que falten per a l'1 de gener de 2020 faríem:

$data=mktime(0, 0, 0, 1, 1,2020); // timestamp que representa l'1 de gener de 2020
$diferencia=$data - time(); // restem a l'1 de gener de 2020 el temps actual, 
                                // el resultat estarà en segons.
$diferenciaEnDies =((( $diferencia / 60) / 60 ) / 24 );
/*  
    dividim els segons entre 60 i obtenim els minuts,
    els dividim entre 60 i obtenim les hores,
    els dividim entre 24 i obtenim els dies 
*/

Validar dates

En la funció checkdate podem validar una data.

checkdate (int $month, int $day ,int $year): bool

La funció torna true si la data es vàlida, si no, torna false.

Classe DateTime

PHP disposa també de la classe DateTime per a representar les dates, la veurem més avant.

Maneig d'arrays

Un array és un tipus de dades que ens permet emmagatzemar diversos valors. Per tal d'accedir a un valor utilitzarem una clau. Les claus poden ser nombres o textos (arrays associatius). Si no indiquem cap clau, a cada element se li associarà una clau numèrica correlativa.

Array indexat

Crear array

Podem crear un array buit de dues formes:

$noms = array();
$noms = [];

Si volem assignar valors al array en el moment de crear-ho:

$noms = array('Sandra', 'Pedro', 'Andrea'); 
$noms = ['Sandra', 'Pedro', 'Andrea'];

Mostrar el contingut d'un array

Si intentem mostrar el contingut d'un array amb echo no obtindrem les dades que hi ha dins del array. En lloc d'açò podem utilitzar la funció print_r:

print_r($noms);

Però si necessitem donar-li format als continguts del array, haurem de recórrer-ho amb un bucle i anar mostrant element a element.

Afegint elements al array

Podem afegir elements al array utilitzant claudàtors buits. La clau d'aquests elements serà el següent índex numèric disponible.

$noms[]='Raul'; $noms[]='Marta';

Accedir als elements del array

Accedirem als elements del array indicant la clau de l'element entre claudàtors:

echo $noms[2];

També podem modificar el seu valor:

$noms[0] = 'Sara';

Recórrer arrays

Arrays associatius

Si el array conté dades diverses i/o ens interessa accedir a ells amb claus més específiques que un simple índex numèric podem utilitzar arrays associatius:

$alumne = array('nom' => 'Sara', 'cognom' => 'García', 'edat' => 22 );
$alumne = ['nom' => 'Sara', 'cognom' => 'García', 'edat' => 22 ];
$alumne['nom'] = 'Verónica';
echo $alumne['nom'];

Recórrer arrays associatius

Recórrer claus i valors

Arrays multidimensionals

Imagina que volem tenir un array els elements del qual són noms d'esports. Volem dividir-los en esports d'hivern i esports d'estiu. Podem crear un array esports que continga dos elements que al seu torn també seran arrays.

$esports = ['hivern' => ['esquí de fons', 'hoquei sobre gel'], 'estiu' => [ 'natació', 'voley platja'] ];

Per a accedir al primer esport d'hivern:

echo $esports['hivern'][0];

Funcions d'arrays

Podem obtenir la mida de l'array mitjançant la funció count(array). Per recórrer l'array farem ús d'un bucle for:

$tam = count($fruites); // mida de l'array
for ($i=0; $i<count($fruites); $i++) {
   echo "Element $ i: $ fruites [$ i] <br />";
}

Les operacions més importants que podem realitzar amb arrays són:

print_r($ array): mostra el contingut de tot el $array
$elem = array_pop($array): elimina l'últim $element
array_push ($ array, $ elem): afegeix un $element al final.
$bool = in_array($elem, $array): esbrina si $elem està en el$array

PHP

$fruits = [ "orange", "pear", "apple"];

array_push ($fruites, "pinapple");
print_r($fruits);

$lastFruit = array_pop($fruits);
if (in_array("pineapple", $fruits)) {
    echo "<p> Pineapple left </ p>";
} else {
    echo "<p> No pineapple left </ p>";
}
print_r($fruites);
?>

Consola

Array
(
  [0] => orange
  [1] => pear
  [2] => apple
  [3] => pinapple
)
<p>No pineapple left</ p>
Array
(
  [0] => orange
  [1] => pear
  [2] => apple
)

$claus = array_keys($array): torna les claus de l'$ array associatiu.
$tam = count ($array): retorna la mida de $ array.
sort($array): ordena els elements de l' $ array.
isset($array[element]): indica si existeix / té valor element dins del array.
unset($array[element]): elimina l'element de l'array (deixa un buit).

PHP

$capitals = array ("Italy" => "Rome",
  "France" => "Paris",
  "Portugal" => "Lisbon");

$countries = array_keys($capitals);
print_r($countries);
sort($countries);
print_r($countries);

unset($capitals["France"]);
print_r($capitals);

Consola

Array
(
  [0] => Italy
  [1] => France
  [2] => Portugal
)
Array
(
  [0] => France
  [1] => Italy
  [2] => Portugal
)
Array
(
  [Italy] => Rome
  [Portugal] => Lisbon
)

Existeixen moltíssimes més funcions per treballar amb arrays. Tota la informació en el documentació oficial.

Articles per aprofundir en les operacions amb arrays

Un article molt complet (en anglès) de Com treballar amb arrays en PHP de la manera correcta.
Un altre article recomanable (en anglès) és Com ordenar arrays en PHP.

Altres recursos:

Funcions

Funcions predefinides

Algunes de les funcions predefinides en PHP són les següents, però hi ha moltíssimes més vinculades als diferents mòduls que podem instal·lar.

is_null($var) determina si una variable és nula o no.
isset($var) determina si una variable estan definida i no és NULL.
unset($var) destrueix les variables especificades.
empty($var) torna true si no existeix o és FALSE
is_int($var), is_float(), is_bool(), is_array()
var_dump($var), mostra informació de la variable.

Funcions definides per l'usuari

Per a crear les teues pròpies funcions, hauràs d'usar la paraula function:

function suma($a, $b) { 
    return $a + $b; 
}

Per tal d'invocar la funció:

$resultat = suma(5, 7);

Si una funció no té una sentència return, retorna null en finalitzar.

Command-query separation

Sí bé és un principi de la programació orientada a objectes és útil usar-lo també quan definim funcions. El principi afirma que cada mètode ha de ser un comandament que realitza una acció o una consulta que retorna dades al que la crida, pero no ambdues coses.

Valors per defecte en els paràmetres

Podem indicar valors per defecte per als paràmetres. Si quan cridem a la funció no indiquem el valor d'un paràmetre es prendrà el valor per defecte indicat.

function preuAmbIva($preu, $iva=0.21){
    return $preu * (1 + $iva);
}
$preu = 10;
$pIva = preuAmbIva($preu);

Pot haver-hi més d'un paràmetre amb valor per defecte, però sempre han d'estar al final.

Pas de paràmetres per referència

Per defecte els paràmetres es passen per valor. Per a passar un paràmetre per referència afegirem el símbol & davant del seu nom.

function preuAmbIva(&$preu, $iva=0.18){
    $preu *= (1 + $iva);
}

Declaracions de tipus (Type Hinting)

Les funcions obliguen a que els paràmetres siguen de cert tipus. Si el valor donat és d'un tipus incorrecte, es generarà un error. Per això s'ha d'anteposar-se el nom del tipus al nom del paràmetre. Es pot fer que una declaració accepte valors NULL si el valor predeterminat del paràmetre s'estableix a NULL.

Tipus vàlids

Type	Description	Version
Class/interface name	The value must be an instanceof the given class or interface.
self	The value must be an instanceof the same class as the one in which the type declaration is used. Can only be used in classes.
parent	The value must be an instanceof the parent of the class in which the type declaration is used. Can only be used in classes.
array	The value must be an array.
callable	The value must be a valid callable. Cannot be used as a class property type declaration.
bool	The value must be a boolean value.
float	The value must be a floating point number.
int	The value must be an integer.
string	The value must be a string.
iterable	The value must be either an array or an instanceof Traversable.	PHP 7.1.0
object	The value must be an object.	PHP 7.2.0
mixed	The value can be any value.	PHP 8.0.0

Exemple

function suma(int a, int b):int
{
    return $a + $b;
}
$resultado = suma(3,5);

Funcions com a paràmetres

En PHP és possible passar funcions com a paràmetres a altres funcions. Només cal passar el nom de la funció entre cometes. Exemple:

 function calculator($operation,$numA,$numB){
    return $operation($numA,$numB); 
}
function sumar($a,$b) { return $a+$b; }
function restar($a,$b) {return $a-$b; }

$a=4;$b=6;
echo calculator('sumar',$a,$b);
echo calculator('restar',$a,$b);

Funcions anònimes (closures)

Estan implementades usant la classe Closure
Permeten la creació de funcions que no tenen un nom específic
Podem assignar la funció a una variable o passar-la com a paràmetre a una altra funció.
Exemple

Sense paràmetres:

$anonima = function () {
    echo "Hola"; 
}; 
$anonima();

Amb paràmetres:

$anonima = function ($nom) {
    echo "Hola {$nom}"; 
}; 
$anonima('Vicent');

Usar variables de l'àmbit superior

Una funció anònima pot usar variables de l'àmbit superior mitjançant la paraula reservada use:

function saluda(callable $fnSaluda) {
    $fnSaluda('Vicent'); 
} 
$salutacio = 'Hola'; 
$anonima = function ($nom) use ($salutacio) {
    echo "{$salutacio} {$nom}"; 
}; 
saluda($anonima);

Llibreries

Podem fer llibreries de funcions guardant-les en un fitxer que desprès importem des d'on les utilitzem. Ho podem fer amb include, o utilitzant composer per a fer-ho.

Noves caracterísques PHP 7

Spaceship operator (<==>)

Compara dues expressions $a i $b i torna -1 si $a és menor que $b, 0 si són iguals i 1 si $b és major que $a.

Exemple:

// Integers
echo 1 <=> 1; // 0
echo 1 <=> 2; // -1
echo 2 <=> 1; // 1

Operador de fusió de null ??

Torna el primer operand si existeix i no és NULL o el segon operand.

Exemple:

// Fetches the value of $_GET['user'] and returns 'nobody'
// if it does not exist.
$username = $_GET['user']??'nobody';

// This is equivalent to:
$username = isset($_GET['user'])?$_GET['user']:'nobody';

Més recursos:

Processament de formularis

Què és una petició HTTP?

Una petició HTTP és una sol·licitud d'un recurs a un servidor. La petició es realitza a través d'una URL. Amb la petició s'envien també paràmetres.

Hi ha diferents mètodes (METHOD) per a realitzar una petició (GET, POST, PUT, DELETE, PATCH, etc.). Els més habituals són GET i POST. La resta són més utilitzats en les RESTful API.

Sol·licitud HTTP

Mètode GET

El mètodo de sol·licitud GET té les següents característiques:

S'utilitza per a sol·licitar dades d'un recurs. Mostren els paràmetres que
s'envien en la url. Es poden utilitzar directament en enllaços.
El resultat es pot emmagatzemar en cache. Romanen en l'historial del navegador.
La grandària dels paràmetres està limitat a 2048 caràcters.

Exemple de petició GET

Inspecció de la petició Inspecció del petició GET: Capçaleres

Inspecció de la petició Inspecció del petició GET: Paràmeters

Accedir a les dades de la petició GET

Per a accedir a les dades usem la variable superglobal $_GET.

$_GET és un array associatiu les claus del qual coincidiran amb els noms que li hem donat als paràmetres.

Per a accedir als paràmetres de la petició anterior:

echo $_GET['nom'].' '.$_GET['cognom']; // Homer Simpson

Mètode POST

El mètode POST té les següents característiques:

S'utilitza per a enviar dades a un recurs.
Els paràmetres van en el cos de la petició, no són visibles per a l'usuari.
La petició no es guarda en cache.
No es pot utilitzar en un enllaç.
No roman en l'historial.
No tenim la limitació de grandària dels paràmetres.
Es solen utilitzar en els formularis.

Evitar el CSRF

En tota pàgina que reba paràmetres POST has de comprovar el HTTP referer del navegador, i que aquest siga de dins de la teua web. En PHP el referer que envia el navegador s'emmagatzema en $_SERVER['HTTP_REFERER']. És a dir, sols processarem peticions que vinguen del teu lloc web.

Més informació

En el següent enllaç trobareu més informació relativa als atacs CSRF CSRF: explicación del ataque Cross Site Request Forgery

Seria tal com:

if(parse_url($_SERVER['HTTP_REFERER'], PHP_URL_HOST)!=$_SERVER['HTTP_HOST']) 
   die('Anti-CSRF');

Important

Amb aquest codi estem obligant que el navegador envie un referer si o sí. Per tant només ha d'utilitzar-se en pàgines a les quals el navegador accedisca des d'una altra pàgina de la nostra web.

Òbviament no podem col·locar-ho en la primera pàgina a la qual s'accedeix a la nostra web (index.php o similar), ja que si l'usuari a escrit l'adreça a mà en la barra del navegador no s'enviarà referer cap i saltarà el sistema.

Definició de formularis

Com hem dit abans el mètode POST s'empra en els formularis. El formulari següent enviarà les dades a la pàgina index.php (atribut action de l'element form).

Utilitza el mètode post indicat en l'atribut method:

<form action="index.php" method="post">
    <label for="nom">Nom</label>
    <input type="text" name="nom" value="">
    <br />
    <label for="cognom">Cognom</label>
    <input type="text" name="cognom" value="">
    <br />
    <input type="submit" value="Enviar">
</form>

Inspecció de la petició: Headers Inspecció del petició POST

Inspecció de la petició: Paramètres Inspecció del petició POST

Accedir a les dades de la petició POST

Usem la variable superglobal $_POST. Funciona igual que $_GET, però amb els noms (atribut name) que li hem donat als camps del formulari.

En depuració podem mostar totes les dades rebudes:

var_dump ($_POST);
print_r($_POST)

Per a mostrar les dades individualment:

echo $_POST['nom'];
echo $_POST['cognom'];

Accedir a paràmetres no existents

Errors del tipus

Notice: Undefined index: nom in /home/ubuntu/index.php on line 6

ens indiquen que la clau nom no existeix en l'array $_POST. La variable supergloblal $_POST està buida si no s'ha enviat el formulari.

Per a evitar aquest tipus d'errors és important verificar que s'haja enviat el formulari prèviament:

if ($_SERVER['REQUEST_METHOD'] === 'POST')
{

}

Validació de formularis

Hem de comprovar que les dades que envia el formulari són correctes.

Les validacions a realitzar són les següents:

Els camps requerits no han de quedar buits. Ni contenir espais en blanc a l'inici i al final.
Els camps email i data han de tenir el format esperat.
Tots els camps s'han de filtrar amb htmlspecialchars per a evitar atacs de Cross-site Scripting (XSS).

Aquest article sobre Cross-site Scripting és molt il·lustratiu: PHP Form Validation

Valors buits

Els camps requerits no deurien quedar-se buits.
Per a verificar que un valor no queda buit podem utilitzar la funció empty() de PHP.

Espais en blanc

Hem d'eliminar els espais en blanc del principi i final dels camps.
S'utilitza la funció trim

Escapar l'entrada

Sempre hem de filtrar l'entrada amb htmlspecialchars abans de mostrar el camp amb echo o similar. Acò convertirà qualsevol caràcter especial d'html en la entitat corresponent, així no interferirà en el el programa.

Comprovar l'email

Per a verificar si un email és correcte podem utilitzar la funció filter_var

filter_var($email, FILTER_VALIDATE_EMAIL)

o la funció filter_input quan obtenin les dades directament d'una variable extern.

// suposem que rebem les dades d'un formulari que té un quadre de text de nom 'email'
$email = filter_input(INPUT_POST, 'email', FILTER_VALIDATE_EMAIL)

filter_input

filter_input(int $type, string $variable_name[, int $filter=FILTER_DEFAULT[, mixed $options]]):mixed

La funció filter_input agafa una variable externa ($_GET, $_POST, etc) concreta pel seu nom i aplica el filtre indicat.

Els filtres poden sanejar o validar les variables externes.

Per exemple, si volem agafar el valor del paràmetre nom del querystring (http://localhost/index.php?nom=<h1>Homer</h1>) usarem el tipus INPUT_GET.

El filtre FILTER_SANITIZE_STRING elimina etiquetes, i opcionalment elimina o codifica caracters especials.

$nom = filter_input(INPUT_GET, 'nom', FILTER_SANITIZE_STRING).  // $nom = Homer

Més informació en:

Comprovar la data

Per a comprovar la data hem de crear una funció a aquest efecte.
Podem utilitzar el mètode estàtic createFromFormat de la classe DateTime

Més informació: http://php.net/manual/es/datetime.createfromformat.php

Exemple

$data1 = "2001-05-02"; // Data és de tipus string
// DateTime::createFromFormat converteix una cadena de text a on objecte DateTime
// ens tornarà una instància de DateTime o FALSE en cas d'error.

$dt1 = DateTime::createFromFormat('Y-m-d', $data1);  

if ($dt1 === false) {
    echo "La data d'inici és incorrecta";
}

https://www.php.net/manual/es/function.strtotime.php

També és habitual trobar els controls de data separats en 3 elements input. Un per a l’any, l’altre per a mes i l’altre per al dia.

Bones pràctiques en l’obtenció de dades des de l’exterior

Cal seguir les següents bones pràctiques:

No confieu mai (mai) en l’entrada des de l’exterior del vostre PHP.
Sanegeu i valideu l’entrada de dades sempre.
Les funcions filter_var() i filter_input() poden sanejar el text i validar els formats de text (per exemple, adreces de correu electrònic, enters).
Recordeu que l’entrada de dades no es limita a formularis enviats per l’usuari. Els fitxers carregats i descarregats, els valors de sessió, les dades de galetes i les dades de serveis web de tercers també són dades que venen de l'exterior.

A mode de resum podíem resumir la gestió de formularis en el següent diagrama de flux.

Form handle

En els següents recursos trobaràs informació addicional sobre els controls de formularis en HTML5:

Formularios en HTML en MDN web docs.
Formularios en HTML5 en MDN web docs.
HTML Forms en W3CSchools.

Sentències per a incloure Fitxers

Les sentències include() i include_once() i require() i require_once() inclouen i avaluen el fitxeru especificat.

include_once() i require_once() a més verifique que el fitxer no haja sigut inclòs abans i és preferible a include. Cal ser curòs amb el path de l'arxiu a incloure.

La diferència entre require i include és el tractament de l'error quan el fitxer no existeix. Mentre include mostra un avís, require mostra una error fatal que para l'execució de l'script.

Àmbit de les variables

Com s'observa en l'exemple següent, les variables creades abans de cridar l'include, estaran disponibles en el fitxer inclòs. És a dir, com si tot fora un únic document.

fruits.php

<?php
$color = 'green';
$fruit = 'apple';
include 'fruit.view.php'

fruits.view.php

<html>
<head>
<title>Fruites</title>
</head>
<body>
    <h3>
        <?= "A $color $fruit" ?> 
    </h3>       
</body>
</html>

Rutes

En l'exemple anterior include "fruit.view.php" la ruta s'especifica de forma relativa, és a dir, la ruta es calcularà a partir de l'execució del fitxer principal. A mesura que les aplicacions van creixent aquest tipus de rutes acaben sent un mal de cap. Per això és recomanable escriure les inclusions de forma relativa però fixant prèviament el directori actual.

require __DIR__ . '/fruits.view.php';

Pujada de fitxers

Per a pujar fitxers PHP implementa un mecanisme senzill a través de la variable superglobal $_FILES.

En Pujada d'arxius disposeu de tota la informació necessària per a gestionar la pujada d'arxius.

Formulari

Per poder utilitzar el tipus file en l'element input cal que el formulari incloga l'atribut enctype amb el valor multipart/form-data.

El valor de l'atribut name de l'element input serà l'índex de l'array associatiu $_FILES que ens permetrà obtenir tota la informació del procés de pujada del fitxer.

En el següent exemple:

<form action="upload.php" enctype="multipart/form-data" method="POST">
    <input type="hidden" name="MAX_FILE_SIZE" value="10240">
    <input type="file" name="image" />
    <input type="submit" value="Upload" />
</form>

Emprarem $_FILES['image'] per obtenir les dades de l'arxiu penjat.

Variable superglobal `$_FILES`

Cada element en $_FILES és un array que aporta informació sobre el fitxer pujat. Les claus més importants són:

name. El nom original del fitxer pujat. No és massa útil perquè el sistema original pot tindre convencions diferents i pot generar col·lisions si l'utilitzem per a emmagatzemar-lo en la seua ubicació definitiva.
type. El tipus MIME del fitxer deduït pel navegador.
size. La grandària en bytes del fitxer. Si el fitxer és massa gran el valor enviat serà 0.
tmp_name. El nom temporal del fitxer en el servidor on s'ha emmagatzemat el fitxer pujat.

Moure el fitxer

Com que el fitxer pujat es guarda en una carpeta temporal hem d'emprar la funció move_uploaded_file per a guardar-lo en la ubicació definitiva.

La funció is_uploaded_file ens permet a assegurar-nos que el fitxer ha estat pujat usant HTTP POST i no es tracta d'un fitxer maliciós.

move_uploaded_file ja fa eixa comprovació en executar-se.

Gestió d'errors

PHP torna un codi d'error en $_FILES. El codi es pot trabar en la clau error. Per exemple: $_FILES['image']['error'].

Els missates d'error més importants són:

UPLOAD_ERR_OK: La pujada ha sigut correcta.
UPLOAD_ERR_INI_SIZE: La grandària del fitxer que s'intenta pujar és major que el valor indicat en la directiva upload_max_filesize.
UPLOAD_ERR_FORM_SIZE: La grandària del fitxer que s'intenta pujar és major que el valor indicat en el formulari en max_file_size.
UPLOAD_ERR_NO_FILE: No s'ha enviat cap fitxer.

En Explicació dels missatges d'error teniu més informació.

Activitats

Cadenes

221Cadenes.php: Copia el contingut de la pàgina index.php, activa la directiva de tipus estricta (declare( strict_types = 1 );) i mostra el següent:
1. Elimina els espais del principi i el final del nom si els hi haguera (trim).
2. Elimina la lletra a del principi i el final del nom si els hi haguera (trim).
3. Mostra la variable nom en majúscules, minúscules i amb la primera lletra en majúscula i les altres en minúscules (strtoupper, strtolower, ucfirst).
4. Mostra el codi ascii de la primera lletra del nom (ord).
5. Mostra la longitud del nom (strlen).
6. Mostra el nombre de vegades que apareix la lletra a (majúscula o minúscula, substr_count).
7. Mostra la posició de la primera a existent en el nom, siga majúscula o minúscula (strpos). Si no hi ha cap mostrarà -1.
8. El mateix, però amb l''última a.
9. Mostra el nom substituint la lletr o pel número zero, siga majúscula o minúscula (str_replace).
10. Indica si el nom comença per al o no.
222Cadenes.php: En el mateix document cadenes.php i a partir d'una variable que continga una url:
```
$url='http://username:password@hostname:9090/path?arg=value#anchor';
```
Utilitza la funció parse_url per a extraure de la url les següents parts:
1. El protocol utilitzat (en l'exemple "http").
2. El nom d'usuari (en l'exemple "username"). 3. El path de la url (en l'exemple "/path"). 4. El querystring de la url (en l'exemple "arg=value").

Arrays indexats

231Arrays.php: Crea una pàgina, copia el contingut de la pàgina index.php i resol els exercicis següents utilitzant funcions d'arrays:
1. Crea un array amb els noms de diversos alumnes de la classe incloent el teu.
2. Mostra el nombre d'elements que té l'array (count).
3. Crea una cadena de text que continga els noms dels alumnes existents en l'array separats per un espai i mostra-la (implode).
4. Mostra l'array en un ordre aleatori diferent al que ho vas crear (shuffle).
5. Mostra l'array ordenat alfabèticament (sort).
6. Mostra els alumnes el nom dels quals continga almenys una “a” (array_filter).
7. Mostra l'array en l'ordre invers al que es va crear (rsort).
8. Mostra la posició que té el teu nom en l'array (array_search).
232Ciutats.php: Segons l'INE les 7 ciutats més grans d’Espanya (per habitants) el 2018 van ser les següents:
- Madrid, MAD, 3.223.334
- Sevilla, AN , 688.711
- Murcia, MU, 447.182
- Málaga, AN, 571.026
- Zaragoza, AR, 666.880
- València, CV, 791.413
- Barcelona, CAT, 1.620.343
Copia index.php i crea un nou document cituats.php. Defineix un array que continga aquesta informació sobre ciutats i habitants. Imprimeix una taula d'ubicacions i habitants que incloga la població total de les 7 ciutats.

Opcional: Modifica la solució de l’anterior exercici perquè mostre les ciutats ordenades per habitants. Després mostra-les per ordre alfabètic.

Arrays multidimensionals

233Alumnes.php: Resol els exercicis següents utilitzant funcions d'arrays:
1. Crea un array d'alumnes on cada element siga un altre array que continga nom i edat de l'alumne.
2. Crea una taula HTML en la qual es mostren totes les dades dels alumnes.
3. Utilitza la funció array_column per a obtenir un array indexat que continga únicament els noms dels alumnes i mostra’ls per pantalla.
4. Crea un array amb 10 números i utilitza la funció array_sum per a obtenir la suma dels 10 nombres.
5. Sense usar bucles for calcula la mitjana d'edat de l'alumnat.
234CiutatsOpcional.php: Modifica la solució del exercici ciutats.php perquè la taula continga també la columna del total d’habitants de la comunitat autònoma de les ciutats de la llista i el percentatge sobre els habitants de la comunitat autònoma que representa.

Per exemple:

Ciutat Habitants Habitats CA % sobre CA

València 791.413 5.003.769 15.81%

Pista: Caldrà modificar l'array $ciutats i convertir-lo en multidimensional. Les dades de comunitats autònomes hauran d'estar en un altre array.

Dades: Municipis de España

Funcions

241funcions.php: Escriu una funció per retornar una etiqueta HTML <img />.

La funció hauria d’acceptar com a argument obligatori l’URL de la imatge i arguments opcionals per a un text alternatiu, alçada i amplada.
242funcions.php: Copieu la funció de l’exercici anterior i modifiqueu-la de manera que només es passe el nom de fitxer a la funció en lloc de l’URL completa. Dins de la funció, farem ús d’una variable global per fer l’URL completa.

Per exemple, si passem photo.png a la funció, i la variable global conté /images, llavors l’atribut src de l'etiqueta retornada serà /images/photo.png.

Una funció com aquesta és una forma senzilla de mantenir correctes les vostres etiquetes d’imatges, fins i tot si les imatges es mouen a un nou camí o servidor. Només cal canviar la variable global, per exemple, de /images a http://images.example.com/.
243funciocolors.php: Els colors web com #ffffff i #cc3399 es realitzen concatenant els valors hexadecimals de color per a vermell, verd i blau.

Escriu una funció que accepte 3 arguments: roig, verd i blau, i que retorne un string que conté el color adequat per utilitzar-lo en una pàgina web.

Per exemple, si els arguments són 255, 0, i 255, llavors la cadena retornada hauria de ser #FF00FF.

Pot resultar útil utilitzeu la funció dechex() integrada, que es troba documentada a http://www.php.net/

Assegureu-vos que els paràmetres reben valors enters i que són colors vàlids.

Implementa 3 exemples d’ús.
244funcionsSQL.php: Crea una funció anomenada insert que ens genere una sentència INSERT INTO en SQL.

Per a açò la funció rebrà dos paràmetres:
1. El nom de la taula
2. Un array associatiu que contindrà els noms i valors dels camps de la taula.

La sentència resultant tindrà la següent forma:
```
“INSERT INTO nom_taula (nom dels camps separats per comes) 
  VALUES (noms dels camps separats per comes amb el caràcter “:” davant)  
```
De moment, no farem res amb els valors dels camps.

Ajuda: utilitza les funcions sprintf, implode i array_keys
245funcionsSQL2.php: A partir de l'exercici anterior crea una altra funció que reba els mateixos paràmetres més un paràmetre booleà per a indicar si volem generar la query amb els noms dels camps o no.

El paràmetre tindrà el valor true per defecte.

Si el seu valor és true generarà la consulta igual que en l'exercici anterior, però si és false la generarà així:
```
INSERT INTO nom_taula 
  VALUES (valors dels camps separats per comes amb el caràcter ‘:’ davant)
```
246funcionsSQLReferencia.php: Repeteix l'exercici anterior amb els següents canvis:

La cadena resultant es passarà per referència.

Passarem la cadena de la següent forma:
```
  INSERT INTO taula (camps) VALUES (valors) 
```
Dins de la funció substituirem el següent:
1. El text taula pel nom de la taula.
2. El text camps pels noms dels camps separats per comes
3. El text valors pels noms dels camps separats per comes i el caràcter ‘:’ davant.

Formularis

261ExempleGet.php: Crea una pàgina que reba com a paràmetre un nom i mostre el text ‘Benvingut [nom]!!!’ sent [nom] el nom has passat com a paràmetre.
262Formulari.php: Crea un formulari que tinga els següents camps:
- firstname
- lastname
- phone
- email
En l'atribut action del formulari posarem el següent:
```
<form action="262Formulari.php" .../>
```
Açò farà que siga la pròpia pàgina del formulari la que processe les dades del mateix.

En prémer Enviar han d'aparèixer sota el formulari les dades que s'han introduït en el mateix en format de taula.
263FormulariReparat.php: Soluciona el problema dels paràmetres no enviats de l'exercici anterior.
264FormulariValidat.php: Modifica l'exercici anterior realitzant les següents validacions:
- Tots els camps són obligatoris.
- firstname, no pot superar els 25 caracters.
- lastname, no pot superar els 50 caracters.
- phone, ha de contenir 9 digits (expressió regular: ^\d{9}$).
- email, ha de ser una adreça electrònica correcta.
S'avaluaran tots els camps i si hi ha error/s caldrà mostrar-lo/s. Si no hi ha errors es mostraran les dades introduïdes per l'usuari.
265FormulariOpcions.php: Modifica l'exercici anterior afegint els següents camps al formulari:
- genre: serà un radio button i podrà ser home, dona i no binari.
- hobbies: serà un checkbox amb aficions de la que podràs triar-ne més d'una:
  - Lectura
  - Programació
  - Ciclisme
  - Running
  - ...
- contact-time: serà una llista de les millores hores per a contactar:
  - Primera hora (08:00 a 10:00)
  - Abans de dinar (12:00 a 13:00)
  - Després de dinar (14:00 a 16:00)
  - Per la nit (20:00 a 22:00)
En els tres casos són obligatoris, s'ha de mantindre el valor en cas de ser correcte .
266FormulariArray: Modifica l'exercici anterior de forma que el contingut dels camps de selecció es genere dinàmicament des d'arrays associatius. A més, els valors rebuts s'haurien de validar contra l'array i mostrar-se fent és d'ell.

Inclusió de fitxers

271Formulari.php: Basant-te en l'activitat 264FormulariValidat.php modifica les validacions perquè es facen mitjançant funcions.

Les funcions es guardaran en el fitxer helpers.php i s'hauran d'incloure en fitxer 271Formulari.php.
272Formulari.php: Basant-te en l'activitat 271Formulari.php separa la part de codi de la presentació de forma que tota la lògica estiga en un fitxer i la part de presentació en altre fitxer 271Formulari.view.php.

Pujada de fitxers

281FormularImatge.php: Modifica l'activitat 272Formulari.php afegint un camp de tipus FILE per a pujar una imatge al servidor. Es guardarà en la carpeta uploads i es mostrarà amb la resta de dades.
282FormulariImage.php: Modifica l'activitat anterior de forma que es controle el següent:
1. Les imatges sols podran ser jpg.
2. No podran superar 1MB de grandària
3. Es guardaran en un nom aleatori únic.

Crèdits

Aitor Medrano. (setembre de 2021) Desarrollo Web en Entorno Servidor disponible en: https://aitor-medrano.github.io/dwes2122/index.html

El llenguatge PHP

Introducció

Funcionament i estructura bàsica

El nostre primer codi PHP

Comentaris

Codi incrustat

Variables i tipus de dades

Declaració

Tipus de les variables

Tipus de dades en PHP

Àmbit de les variables

Variables predefinides

Constants

Operadors

Arimètics

Comparació

Lògics

Assignació

Estructures de control de flux

Expansió de variables

Maneig de cadenes de text

Maneig de dates

Funció time()

Funció date()

Funció mktime(hora, min, seg, mes, dia, any)

Operar amb dates

Validar dates

Classe DateTime

Maneig d'arrays

Array indexat

Crear array

Mostrar el contingut d'un array

Afegint elements al array

Accedir als elements del array

Recórrer arrays

Arrays associatius

Recórrer arrays associatius

Recórrer claus i valors

Arrays multidimensionals

Funcions d'arrays

Funcions

Funcions predefinides

Funcions definides per l'usuari

Valors per defecte en els paràmetres

Pas de paràmetres per referència

Declaracions de tipus (Type Hinting)

Tipus vàlids

Exemple

Funcions com a paràmetres

Funcions anònimes (closures)

Usar variables de l'àmbit superior

Llibreries

Noves caracterísques PHP 7

Spaceship operator (<==>)

Operador de fusió de null ??

Processament de formularis

Què és una petició HTTP?

Mètode GET

Accedir a les dades de la petició GET

Mètode POST

Evitar el CSRF

Definició de formularis

Accedir a les dades de la petició POST

Accedir a paràmetres no existents

Validació de formularis

Valors buits

Espais en blanc

Escapar l'entrada

Comprovar l'email

filter_input

Comprovar la data

Exemple

Bones pràctiques en l’obtenció de dades des de l’exterior

Sentències per a incloure Fitxers

Àmbit de les variables

Rutes

Pujada de fitxers

Formulari

Variable superglobal $_FILES

Moure el fitxer

Funció `time()`

Funció `date()`

Funció `mktime(hora, min, seg, mes, dia, any)`

Variable superglobal `$_FILES`