El llenguatge PHP

Objectius

Conèixer la sintaxi bàsica de PHP i les noves característiques de PHP 8.
Entendre com s'integren PHP i HTML.
Descriure els tipus de dades existents en PHP.
Fer servir les estructures de control bàsiques.
Aprendre a utilitzar els arrays associatius.
Conèixer els mecanismes de pas de paràmetres a un script.
Processar i validar formularis
Incloure fitxers

Introducció

Acrònim de Personal Home Page
Llenguatge de propòsit general, encara que el seu fort és el desenvolupament web.
Sintaxi similar a C/Java
El codi s'executa en el servidor (en Apache mitjançant mod_php)
El client rep el resultat generat després d'interpretar el codi al servidor.
El codi s'emmagatzema en arxiu amb extensió .php.

L'última versió és la 8.1, de novembre de 2021 (i en breu tindrem la versió 8.2). La versió 7.0 va sortir al desembre de 2015. A més de nombroses noves funcionalitats que anirem veient durant el curs, té més de dues vegades millor rendiment que PHP5.

PHP 8.1

Nosaltres farem ús de la versió 8.1 de PHP

La seva documentació és extensa i està traduïda: https://www.php.net/manual/es/.

Funcionament i estructura bàsica

El nostre primer codi PHP

El codi PHP sempre va entre els simbolos <?php i ?>.
Les instruccions PHP acaben sempre amb ;.

<!DOCTYPE html>
<html lang="ca">
  <head>
    <meta charset="UTF-8">
    <title>PHP fàcil</title>
  </head>
  <body>
  <!-- Mostra una frase en HTML -->
    Hola món!<br>
  <!-- Mostra una frase en PHP -->
  <?php echo "És molt fàcil programar en PHP."; ?>
  </body>
</html>

Per a generar codi HTML des de PHP podem utilitzar diversos mètodes:
- echo expressió
- print (expressió)
- <?= expressió ?>
El codi pot anar entre les etiquetes d'HTML.

<html>
<head></head>
<body>
    <h1><?php echo "Hola món" ?></h1>
<body>

<html>
<head></head>
<body>
    <h1><?= "Hola món" ?></h1>
<body>

Comentaris

De bloc entre /* i */.
De linea, començant per // o per #.

Variables i tipus de dades

Una de les característiques de PHP és que és un llenguatge no fortament tipat (com Javascript). De fet, no cal declarar la variable ni indicar el tipus de dades si la declare. Encara que si volem codi de qualitat ho hauriem de fer.

Declaració

Els noms de les variables sempre comencen per $
Després del $ els noms de les variables han d'anar seguits per una lletra o el caràcter _ i poden contenir també números.
No és necessari declarar una variable ni especificar-li un tipus (enter, cadena,...) concret.
Les variables són case sensitive: $var != $vAR.

Per crear una variable que continga el text a generar i mostrar-la:

<html>
<head></head>
<body>
    <h1>
    <?php 
        $salutacio = "Hola món";
        echo $salutacio; 
    ?>
    </h1>
<body>

Tipus de les variables

El tipus de la variable es decideix en funció del context en què s'utilitze.
En assignar-li el valor 7, la variable és de tipus “sencer”

$la_meua_variable = 7;  // ara és un número
$la_meua_variable = "set"; // ara és cadena

Si li canviem el contingut passa a ser de tipus “cadena”

Variable no inicialitzades

Si s'intenta utilitzar una variable abans d'assignar-li un valor, es genera un error de tipus E_NOTICE però no s'interromp l'execució de l'script. L'eixida mostrarà un avís cada volta que s'intente.

Tipus de dades en PHP

booleà (boolean). Els seus possibles valors són true i false. A més, qualsevol nombre enter es considera com true, excepte el 0 que és false.
enters (integer). Qualsevol nombre sense decimals. Es poden representar en format decimal, octal (començant per un 0), o hexadecimal (començant per 0x).
real (float). Qualsevol nombre amb decimals. Es poden representar també en notació científica.
cadena (string). Conjunts de caràcters delimitats per cometes simples o dobles.
vector (array). Conjunt de variables del mateix tipus ordenades.
Objecte (object). Utilitzat per les instàncies de classes.
null. És un tipus de dades especial, que s'usa per a indicar que la variable no té valor. (http://php.net/manual/es/language.types.null.php)

Valors que s'avaluen a false

Quan es realitzen operacions que s'avaluen com a booleà els següents valors s'avaluaran a false:

els enters 0 i -0 (zero).
els reals 0.0 y -0.0 (zero).
la cadena buida i la cadena "0".
un array amb zero elements.
el tipus especial NULL (incloses les variables no inicialitzades).

Àmbit de les variables

L'àmbit d'una variable indica quina és la part del codi en què la variable esmentada és accessible.

Una variable declarada en un fitxer de PHP està disponible en aqueix fitxer i en els que incloguen.

Les funcions defineixen un àmbit local, separat de la resta del codi. No obstant això, es poden definir variables globals amb la paraula reservada global, encara que no són aconsellables.

$a = 1; /* global scope */ 

function test()
{ 
    echo $a; /* reference to local scope variable */ 
} 

test(); // ""


function test2()
{ 
    global $a;  /* reference to global scope variable */ 
    echo $a; 
} 

test2(); // 1

Constants

Per a definir constants s'utilitza define(), que reb el nom de la constant i el valor que li volem donar. També podem user la paraula reservada const.

const PI = 3.1415927
define("PI", 3.1415927)

Constants sempre en majúscules

És una convenció utilitzar identificadors en majúscules per a les constants.

Operadors

Arimètics

Exemple	Nom	Resultat
`+$a`	Identidat	Conversió de `$a` a `int` o `float` segons el cas.
`-$a`	Negació	Oposat de `$a`.
`$a + $b`	Suma	Suma de `$a` i `$b`.
`$a - $b`	Resta	Diferència de `$a` i `$b`.
`$a * $b`	Multiplicació	Producte de `$a` i `$b`.
`$a / $b`	Divisió	Quocient de `$a` i `$b`.
`$a % $b`	Módul / Residu	Residu de `$a` dividit per `$b`.
`$a ** $b`	Potència	Resultat de `$a` elevat a `$b`. PHP >= 5.6.

En el caso de cadenas, si queremos concatenarlas, se utiliza el operador .:

$x = 33;
$y = 11;
$z = $x + $y;
echo "La suma de 33 y 11 es ".44."<br />";
echo "La suma de ".$x." y ".$y." es ".(33 + 11)."<br />";
echo "La suma de ".$x." y ".$y." es ".$z."<br />";

Realment en lloc de concatenar cadenas con variables, podem imprimir-les directament ja que s'expandeixen automàticament:

echo "La suma de $x y $y es $z <br />";

A vegades, necessitem envoltar el nom de la variable entre claus per poder un més text al resultat:

$color = "rojo";
echo "El plural de $color el ${color}s";
?>

Més endavant estudiarem algunes funcions per al tractament de cadenes.

Comparació

Exemple	Nom	Resultat
`$a == $b`	Igual	`true` si `$a` és igual a `$b` després de la conversió de tipus.
`$a === $b`	Idèntic, Comparació estricta	`true` si `$a` és igual a `$b`, i són del mateix tipus de dada.
`$a != $b`, `$a <> $b`	Diferent	`true` si `$a` no és igual a `$b` després de la conversió de tipus.
`$a !== $b`	No idèntic	`true` si `$a` no és igual a `$b`, o si no són del mateix tipus.
`$a < $b`	Menor que	`true` si `$a` és estrictament menor que `$b`.
`$a > $b`	Major que	`true` si `$a` és estrictament major que `$b`.
`$a <= $b`	Menor o igual que	`true` si `$a` és menor o igual que `$b`.
`$a >= $b`	Major o igual que	`true` si `$a` és major o igual que `$b`.
`$a <=> $b`	Nau espacial	Torna `-1`, `0` o `1` quan `$a` és respectivamente menor, igual, o major que `$b`. PHP >= 7.
`$a ?? $b ?? $c`	Fusión de null	El primer operano d'esquerra a dreta que existisca i no siga `null`. `null` si no hi ha valors definits i no són `null`. PHP >= 7.

Lògics

Exemple	Nom	Resultat
`$a and $b`, `$a && $b`	And (i)	`true` si tant `$a` com `$b` són `true`.
`$a or $b`, `$a \|\| $b`	Or (o inclusiu)	`true` si qualsevol de `$a` o `$b` és `true`.
`$a xor $b`	Xor (o exclusiu)	`true` si `$a` o `$b` és `true`, pero no ambdós.
`!$a`	Not (no)	`true` si `$a` no és `true`.

Assignació

Exemple	Nom	Resultat
`$a = $b`	Assignació	Assigna a `$a` el valor de `$b`
`$a += $b`	Assignació de la suma	Le suma a `$a` el valor de `$b`. Equivalent a `$a = $a + $b`
`$a -= $b`	Assignació de la resta	Le resta a `$a` el valor de `$b`. Equivalent a `$a = $a - $b`
`$a *= $b`	Assignació del producte	Assigna a `$a` el producto de `$a` por `$b`. Equivalent a `$a = $a * $b`
`$a /= $b`	Assignació de la divisió	Assigna a `$a` el quocient de `$a` entre `$b`. Equivalent a `$a = $a / $b`
`$a %= $b`	Assignació del residu	Assigna a `$a` el residu de dividir `$a` entre `$b`. Equivalent a `$a = $a % $b`
`$a .= $b`	Concatenació	Concatena a `$a` la cadena `$b`. Equivalent a `$a = $a . $b`
`$a++`	Increment	Incrementa `$a` en una unitat. Equivalent a `$a = $a + 1`
`$a--`	Decrement	Decrementa `$a` en una unitat. Equivalent a `$a = $a - 1`

Prioritat dels operadors

Recorda la prioritat. Primer els parèntesis, després la negació (!), productes/divisions, sumes/restes, comparacions, lògics i finalment es realitza l'assignació. Més informació a https://www.php.net/manual/es/language.operators.precedence.php

Autoavaluació

Si $a=5 i $b=4, esbrina el valor de $c si $c = $a*2 > $b+5 && !($b<>4)

Treballant en formularis

Les dades s'envien via URL en el format var1=valor1&var2=valor2…. Per exemple: exemple.php?nom=Homer+cognom=Simpson

Es divideix en dos passos:

Genera un formulari amb l'atribut action='file.php' method='GET'.
En el fitxer .php cal llegir les dades amb $_GET['varName'].

Anem a separar sempre que puguem el codi HTML del de PHP. Per exemple, el formulari el coloquem en saluda.html:

<form action="saluda.php" method="get">
    <p><label for="nombre">Nombre: </label>
    <input type="text" name="nombre" id="nombre"></p>
    <p><label for="apellido1">Primer apellido:</label> 
    <input type="text" name="apellido1" id="apellido1"></p>
    <p><input type="submit" value="enviar"></p>
</form>

I recollim les dades en saluda.php:

<?php
$nombre = $_GET["nombre"];
$apellido1 = $_GET["apellido1"];

echo "Hola $nombre $apellido1";
?>

Si volguéssim fer-ho tot en un únic fitxer (la qual cosa no es recomanable), podem fer-ho així:

<form action="" method="get">
    <p><label for="nombre">Nombre: </label>
    <input type="text" name="nombre" id="nombre"></p>
    <p><label for="apellido1">Primer apellido:</label>
    <input type="text" name="apellido1" id="apellido1"></p>
    <input type="submit" value="enviar">
</form>
<p>
    <?php
    if(isset($_GET['nombre'])) {
        $nombre = $_GET["nombre"];
        $apellido1 = $_GET["apellido1"];

        echo "Hola $nombre $apellido1";
    }
    ?>
</p>

Més endavant aprofundirem en la gestió de formularis.

Estructures de control de flux

Les instruccions de control de flux en PHP funcionen exactament igual que en altres llenguatges de programació.
Les més habituals són:
Condicionals: if, if else, switch
Bucles: while, do while, for

seguint les estructures:

if (condició) {
    // instruccions
}
else {
    // instruccions
}

switch ($variable) {
    case valor:
        //instruccio1
        break;
    case valor:
        //instruccio1
        break;
    default:
        //instruccio1
}

while (condició) {
    //instruccions
}

do {
    //instruccions
} while (condició);

for ($i=1;$i<10;$i++){
    //instruccions
}

http://php.net/manual/es/language.control-structures.php

Maneig de cadenes de text

Podem utilitzar tant cometes simples com a cometes dobles.
Per a concatenar cadenes utilitzarem l'operador punt (.)

$fullName = $name.' '.$surname;

Expansió de variables

Podem introduir una variable dins d'un text sempre que usem les cometes dobles per a delimitar el text. Açò farà que el contingut de la variable s'expandisca i es concatene amb el text existent en la cadena.

echo "<p>Mòdul: $module</p>"

A voltes, és necessari envoltar-la entre claus

echo "<p>Mòdul: {$module}DAW</p>"

Si no posàrem les claus l'intèrpret cercaria una variable que es cride $moduleDAW

Més informació en funcions de cadena

Maneig de dates

Funció `time()`

En PHP les dates s'emmagatzemen com a números enters. La funció time() retorna el nombre de segons transcorreguts des de l'1 de gener de 1970 (instant conegut com a època Unix). A aquesta forma d'expressar data i hora se li denomina timestamp.

Funció `date()`

date (string $format [, int $timestamp=time()]): string

La funció date retorna una cadena formatada segons els codi de format. Si no li passem la variable timestamp ens retorna la cadena formatada per a la data i l'hora actual.

Els codis de format més habituals per a la funció date són:

CODI	DESCRIPCIÓ
a	am o pm
A	AM o PM
d	Dia del mes amb zeros
D	Abreviatura del dia de la setmana (en anglès)
F	Nom del mes (en anglès)
h	Hora en format 1-12
H	Hora en format 0-23
i	Minuts
j	Dia del mes sense zeros
l	Dia de la setmana
m	Número de mes (1-12)
M	Abreviatura del mes (en anglès)
s	Segons
y	Any amb 2 dígits
Y	Any amb 4 dígits
z	Dia de l'any (1-365)

La informació completa la pots trobar en el manual oficial de PHP: date

Suposant que hui és 15 de setembre de 2019 i les 19 hores 20 minuts i 23 segons et mostrem alguns exemples:

date("d-m-Y"); // 15-09-2019
date("H:i:s");  //  19:20:23
date("Y"); // 2019
date("YmdHis"); // 20190915192023
date("d/m/y H:i a"); // 15/09/19 19:20 pm
date("d-m-Y H:i", time()); // Moment actual

Funció `mktime(hora, min, seg, mes, dia, any)`

La funció mktime permet obtenir la marca de temps Unix (timestamp) d'una data.

Per exemple:

$data = mktime(0, 0, 0, 1, 1,2020);
echo date('d-m-Y', $data); // mostrarà 01-01-2020

Més informació en https://www.php.net/manual/es/function.mktime.php

Una altra forma de crear dates és mitjançant la funció strtotime() on podem indicar les dates mitjançant una cadena de text. Per exemple:

// posarem la data en el format any-mes-dia per a evitar confusions.
$date = strtotime("2020-01-01");

Operar amb dates

Com hem dit al principi les dates s'emmagatzemen com a enters on cada unitat representa un segon. Així podem sumar i restar dates (timestamp) per a afegir, llevar o calcular diferències entre ells.

Per exemple, per poder determinar els dies que falten per a l'1 de gener de 2020 faríem:

$data=mktime(0, 0, 0, 1, 1,2020); // timestamp que representa l'1 de gener de 2020
$diferencia=$data - time(); // restem a l'1 de gener de 2020 el temps actual, 
                                // el resultat estarà en segons.
$diferenciaEnDies =((( $diferencia / 60) / 60 ) / 24 );
/*  
    dividim els segons entre 60 i obtenim els minuts,
    els dividim entre 60 i obtenim les hores,
    els dividim entre 24 i obtenim els dies 
*/

Validar dates

En la funció checkdate podem validar una data.

checkdate (int $month, int $day ,int $year): bool

La funció torna true si la data es vàlida, si no, torna false.

Classe DateTime

PHP disposa també de la classe DateTime per a representar les dates, la veurem més avant.

Maneig d'arrays

Un array és un tipus de dades que ens permet emmagatzemar diversos valors. Per tal d'accedir a un valor utilitzarem una clau. Les claus poden ser nombres o textos (arrays associatius). Si no indiquem cap clau, a cada element se li associarà una clau numèrica correlativa.

Array indexat

Crear array

Podem crear un array buit de dues formes:

$noms = array();
$noms = [];

Si volem assignar valors al array en el moment de crear-ho:

$noms = array('Sandra', 'Pedro', 'Andrea'); 
$noms = ['Sandra', 'Pedro', 'Andrea'];

Mostrar el contingut d'un array

Si intentem mostrar el contingut d'un array amb echo no obtindrem les dades que hi ha dins del array. En lloc d'açò podem utilitzar la funció print_r:

print_r($noms);

Però si necessitem donar-li format als continguts del array, haurem de recórrer-ho amb un bucle i anar mostrant element a element.

Afegint elements al array

Podem afegir elements al array utilitzant claudàtors buits. La clau d'aquests elements serà el següent índex numèric disponible.

$noms[]='Raul'; $noms[]='Marta';

Accedir als elements del array

Accedirem als elements del array indicant la clau de l'element entre claudàtors:

echo $noms[2];

També podem modificar el seu valor:

$noms[0] = 'Sara';

Recórrer arrays

Arrays associatius

Si el array conté dades diverses i/o ens interessa accedir a ells amb claus més específiques que un simple índex numèric podem utilitzar arrays associatius:

$alumne = array('nom' => 'Sara', 'cognom' => 'García', 'edat' => 22 );
$alumne = ['nom' => 'Sara', 'cognom' => 'García', 'edat' => 22 ];
$alumne['nom'] = 'Verónica';
echo $alumne['nom'];

Recórrer arrays associatius

Recórrer claus i valors

Arrays multidimensionals

Imagina que volem tenir un array els elements del qual són noms d'esports. Volem dividir-los en esports d'hivern i esports d'estiu. Podem crear un array esports que continga dos elements que al seu torn també seran arrays.

$esports = ['hivern' => ['esquí de fons', 'hoquei sobre gel'], 'estiu' => [ 'natació', 'voley platja'] ];

Per a accedir al primer esport d'hivern:

echo $esports['hivern'][0];

Funcions d'arrays

Podem obtenir la mida de l'array mitjançant la funció count(array). Per recórrer l'array farem ús d'un bucle for:

$tam = count($fruites); // mida de l'array
for ($i=0; $i<count($fruites); $i++) {
   echo "Element $ i: $ fruites [$ i] <br />";
}

Les operacions més importants que podem realitzar amb arrays són:

print_r($ array): mostra el contingut de tot el $array
$elem = array_pop($array): elimina l'últim $element
array_push ($ array, $ elem): afegeix un $element al final.
$bool = in_array($elem, $array): esbrina si $elem està en el$array

PHP

$fruits = [ "orange", "pear", "apple"];

array_push ($fruites, "pinapple");
print_r($fruits);

$lastFruit = array_pop($fruits);
if (in_array("pineapple", $fruits)) {
    echo "<p> Pineapple left </ p>";
} else {
    echo "<p> No pineapple left </ p>";
}
print_r($fruites);
?>

Consola

Array
(
  [0] => orange
  [1] => pear
  [2] => apple
  [3] => pinapple
)
<p>No pineapple left</ p>
Array
(
  [0] => orange
  [1] => pear
  [2] => apple
)

$claus = array_keys($array): torna les claus de l'$ array associatiu.
$tam = count ($array): retorna la mida de $ array.
sort($array): ordena els elements de l' $ array.
isset($array[element]): indica si existeix / té valor element dins del array.
unset($array[element]): elimina l'element de l'array (deixa un buit).

PHP

$capitals = array ("Italy" => "Rome",
  "France" => "Paris",
  "Portugal" => "Lisbon");

$countries = array_keys($capitals);
print_r($countries);
sort($countries);
print_r($countries);

unset($capitals["France"]);
print_r($capitals);

Consola

Array
(
  [0] => Italy
  [1] => France
  [2] => Portugal
)
Array
(
  [0] => France
  [1] => Italy
  [2] => Portugal
)
Array
(
  [Italy] => Rome
  [Portugal] => Lisbon
)

Existeixen moltíssimes més funcions per treballar amb arrays. Tota la informació en el documentació oficial.

Articles per aprofundir en les operacions amb arrays

Un article molt complet (en anglès) de Com treballar amb arrays en PHP de la manera correcta.
Un altre article recomanable (en anglès) és Com ordenar arrays en PHP.

Altres recursos:

Funcions

Funcions predefinides

Algunes de les funcions predefinides en PHP són les següents, però hi ha moltíssimes més vinculades als diferents mòduls que podem instal·lar.

is_null($var) determina si una variable és nula o no.
isset($var) determina si una variable estan definida i no és NULL.
unset($var) destrueix les variables especificades.
empty($var) torna true si no existeix o és FALSE
is_int($var), is_float(), is_bool(), is_array()
var_dump($var), mostra informació de la variable.

Funcions definides per l'usuari

Per a crear les teues pròpies funcions, hauràs d'usar la paraula function:

function suma($a, $b) { 
    return $a + $b; 
}

Per tal d'invocar la funció:

$resultat = suma(5, 7);

Si una funció no té una sentència return, retorna null en finalitzar.

Command-query separation

Sí bé és un principi de la programació orientada a objectes és útil usar-lo també quan definim funcions. El principi afirma que cada mètode ha de ser un comandament que realitza una acció o una consulta que retorna dades al que la crida, pero no ambdues coses.

Valors per defecte en els paràmetres

Podem indicar valors per defecte per als paràmetres. Si quan cridem a la funció no indiquem el valor d'un paràmetre es prendrà el valor per defecte indicat.

function preuAmbIva($preu, $iva=0.21){
    return $preu * (1 + $iva);
}
$preu = 10;
$pIva = preuAmbIva($preu);

Pot haver-hi més d'un paràmetre amb valor per defecte, però sempre han d'estar al final.

Pas de paràmetres per referència

Per defecte els paràmetres es passen per valor. Per a passar un paràmetre per referència afegirem el símbol & davant del seu nom.

function preuAmbIva(&$preu, $iva=0.18){
    $preu *= (1 + $iva);
}

Paràmetres per nom

Des de PHP 8.0 podem passar els arguments amb el nom (a més de per posició, com hem fet fins ara). Els arguments amb nom es passen posant el nom com a prefix del paràmetres separat per dos punts : $resultat=funcio(arg1: valor1, arg2: valor2);

Aquesta característica complementa els paràmetres opcionals permetent-nos saltar-ne el valor:

function funcionArgumentsNom($a, $b = 2, $c = 4) {
   echo "$a $b $c";
}
funcionArgumentsNom(c: 3, a: 1); // "1 2 3"

Tant els paràmetres opcionals com els obligatoris poden tenir nom, però els arguments amb nom s'han de posar després dels que no en tenen.

funcioArgumentsNom(1, c: 3); // "1 2 3"

Declaracions de tipus (Type Hinting)

Des de PHP 7.0 les funcions poden definir tipus tant per als paràmetres com als valors de retorn. Si el valor donat és d'un tipus incorrecte, es generarà un error. Per això s'ha d'anteposar-se el nom del tipus al nom del paràmetre. Es pot fer que una declaració accepte valors NULL si el valor predeterminat del paràmetre s'estableix a NULL.

Per a aconseguir este comportament caldrà afegit la següent directiva:

<?php
declare(strict_types=1);

Si una funció no torna res s'indica mitjançant el tipus void.

Tipus vàlids

Type	Description	Version
Class/interface name	The value must be an instanceof the given class or interface.
self	The value must be an instanceof the same class as the one in which the type declaration is used. Can only be used in classes.
parent	The value must be an instanceof the parent of the class in which the type declaration is used. Can only be used in classes.
array	The value must be an array.
callable	The value must be a valid callable. Cannot be used as a class property type declaration.
bool	The value must be a boolean value.
float	The value must be a floating point number.
int	The value must be an integer.
string	The value must be a string.
iterable	The value must be either an array or an instanceof Traversable.	PHP 7.1.0
object	The value must be an object.	PHP 7.2.0
mixed	The value can be any value.	PHP 8.0.0

Exemple

declare(strict_types=1);

function suma(int a, int b):int
{
    return $a + $b;
}
$num=25

echo suma(3,5); // 8
echo suma(3, $num); // 28
echo suma("3",5 ) // error ja que s'aplica el tipat estricte

Àmbit (scope) de les variables

L'àmbit d'una variable és el context dins el qual la variable està definida. La major part de les variables PHP només tenen un àmbit simple.

Les variables globals són accessibles des de qualsevol part del programa.

Qualsevol variable usada dins d’una funció está, per defecte, limitada a l'àmbit local de la funció.

test() no imprimirà res ja que els àmbits de les variables és distint.

$a = 1 /* àmbit global */

function test() {
  echo $a;
}
test();

La paraula reservada global permet accedir a les varibles globals dintre d’una funció.

$a = 1 /* àmbit global */

function test() {
  global $a
  echo $a; 
}

test(); // 1

Evita l'ús de variables globals

Les variables globals es poden alterar per qualsevol part del codi, la qual cosa fa que siga difícil de recordar o raonar sobre cada ús possible. Una variable global no pot tenir control d'accés. No es pot limitar a algunes parts del programa. L'ús de variables globals provoca un acoblament molt estret del codi.

Funcions com a paràmetres

En PHP és possible passar funcions com a paràmetres a altres funcions. Només cal passar el nom de la funció entre cometes.

Exemple:

function calculator($operation,$numA,$numB){
    return $operation($numA,$numB); 
}
function sumar($a,$b) { return $a+$b; }
function restar($a,$b) {return $a-$b; }

$a=4;$b=6;
echo calculator('sumar',$a,$b); // 10
echo calculator('restar',$a,$b); // -1

Funcions anònimes (closures)

Los funcions anònimes estan implementades usant la classe Closure. Permeten la creació de funcions que no tenen un nom específic. Podem assignar una funció anònima a una variable o passar-la com a paràmetre a una altra funció.

Exemple:

Sense paràmetres:

$anonima = function () {
    echo "Hola"; 
}; 
$anonima(); // Hola

Amb paràmetres:

$anonima = function ($nom) {
    echo "Hola {$nom}"; 
}; 
$anonima('Vicent'); // Hola Vicent

Usar variables de l'àmbit superior

Una funció anònima pot usar variables de l'àmbit superior mitjançant la paraula reservada use:

function saluda(callable $fnSaluda) {
    $fnSaluda('Vicent'); 
} 
$salutacio = 'Hola'; 
$anonima = function ($nom) use ($salutacio) {
    echo "{$salutacio} {$nom}"; 
}; 
saluda($anonima);

Llibreries

Podem fer llibreries de funcions guardant-les en un fitxer que desprès importem des d'on les utilitzem. Ho podem fer amb include, o utilitzant composer per a fer-ho.

Sentències per a incloure Fitxers

Les sentències include() i include_once() i require() i require_once() inclouen i avaluen el fitxeru especificat.

include_once() i require_once() a més verifique que el fitxer no haja sigut inclòs abans i és preferible a include. Cal ser curòs amb el path del fitxer a incloure.

La diferència entre require i include és el tractament de l'error quan el fitxer no existeix. Mentre include mostra un avís, require mostra una error fatal que para l'execució de l'script.

Vistes

Un ús habitual de les funcions d'inclusió és crear vistes. Una vista és la part de l'aplicació que mostra la informació a l'usuari. Amb les inclusions podem separar la part de lògica de la d'interfície d'usuari.

Àmbit de les variables

Com s'observa en l'exemple següent, les variables creades abans de cridar l'include, estaran disponibles en el fitxer inclòs.

És a dir, com si tot fora un únic document.

fruits.php

<?php
$color = 'green';
$fruit = 'apple';
include 'fruit.view.php'

fruits.view.php

<html>
<head>
<title>Fruites</title>
</head>
<body>
    <h3>
        <?= "A $color $fruit" ?> 
    </h3>       
</body>
</html>

Rutes

En l'exemple anterior include "fruit.view.php" la ruta s'especifica de forma relativa, és a dir, la ruta es calcularà a partir de la ruta en que s'execute el fitxer principal. A mesura que les aplicacions van creixent aquest tipus de rutes acaben sent un mal de cap. Per això és recomanable escriure les inclusions de forma relativa però fixant prèviament el directori actual.

require __DIR__ . '/fruits.view.php';

Noves caracterísques PHP

Spaceship operator (<==>)

Compara dues expressions $a i $b i torna -1 si $a és menor que $b, 0 si són iguals i 1 si $b és major que $a.

Exemple:

// Integers
echo 1 <=> 1; // 0
echo 1 <=> 2; // -1
echo 2 <=> 1; // 1

Operador de fusió de null ??

Torna el primer operand si existeix i no és NULL o el segon operand.

Exemple:

// Fetches the value of $_GET['user'] and returns 'nobody'
// if it does not exist.
$username = $_GET['user']??'nobody';

// This is equivalent to:
$username = isset($_GET['user'])?$_GET['user']:'nobody';

Més recursos:

Crèdits

Aitor Medrano. (setembre de 2021) Desarrollo Web en Entorno Servidor disponible en: https://aitor-medrano.github.io/dwes2122/index.html

El llenguatge PHP

Introducció

Funcionament i estructura bàsica

El nostre primer codi PHP

Comentaris

Variables i tipus de dades

Declaració

Tipus de les variables

Tipus de dades en PHP

Àmbit de les variables

Constants

Operadors

Arimètics

Comparació

Lògics

Assignació

Treballant en formularis

Estructures de control de flux

Maneig de cadenes de text

Expansió de variables

Maneig de dates

Funció time()

Funció date()

Funció mktime(hora, min, seg, mes, dia, any)

Operar amb dates

Validar dates

Classe DateTime

Maneig d'arrays

Array indexat

Crear array

Mostrar el contingut d'un array

Afegint elements al array

Accedir als elements del array

Recórrer arrays

Arrays associatius

Recórrer arrays associatius

Recórrer claus i valors

Arrays multidimensionals

Funcions d'arrays

Funcions

Funcions predefinides

Funcions definides per l'usuari

Valors per defecte en els paràmetres

Pas de paràmetres per referència

Paràmetres per nom

Declaracions de tipus (Type Hinting)

Tipus vàlids

Exemple

Àmbit (scope) de les variables

Funcions com a paràmetres

Funcions anònimes (closures)

Usar variables de l'àmbit superior

Llibreries

Sentències per a incloure Fitxers

Àmbit de les variables

Rutes

Noves caracterísques PHP

Spaceship operator (<==>)

Operador de fusió de null ??

Crèdits

Funció `time()`

Funció `date()`

Funció `mktime(hora, min, seg, mes, dia, any)`